Boscos De Muntanya

Més o menys on som ara fa 20.000 anys hi havia una capa de gel d’un quilometre de gruix. Quan se retiren els gels comença una lenta colonització de la vegetació, per diferents passos, i a l’edat delbronze l’avetosa havia colonitzat tota aquesta zona . Són també d’aquesta època, ara fa 3500 anys els primers indicis d’activitat humana a la zona de la Mata de València i el Gerdar de Sorpe.Posteriorment comença la regressió de l’avet per causes climàtiques però sobretot destaca l’activitat humana com a principal factor de la configuració del paisatge. El període més intens de desforestació vaser durant l’edat mitjana on es van cremar i arrasar boscos sencers per a establir-hi pastures i conreus. La Mata i el Gerdar no els van cremar perquè tenien molt més interés per la fusta que com apastures. Són boscos que van estar intervinguts per l’Armada Naval almenys des del segle XVII fins a finals del XIX per a la construcció de vaixells de guerra arribant a màxims d’explotació durantel s XX. Així aquesta avetosa des dels seus orígens remots ha estat gestionada i aprofitada pel seu inerés fustaner el qual ha estat la garantia de la seva permanència fins avui.
1:32
Durant elfeudalisme, a les Valls dÀneu totes les muntanyes i els boscos eren comunals. A l’abolir-se el règim senyorial al segle XIX, l’estat va posar a la venda les muntanyes exceptuant aquelles de les que espodia demostrar que tenien un aprofitament comunal. Va ser com l’Ajuntament de Sorpe es va registrar el Gerdar i el de València la Mata. El Duc de Medinaceli i Marques de Pallars, Luis Tomas Fernándezde Villanueva i Ponce de Leon, Grande de Espanya, senador vitalici i en avantatjosa posició en la línia successòria reial, va intentar de totes les maneres possibles no perdre els seus privilègis i vaaconseguir anular la inscripicó que tenia el comú de veïns de València sobre la Mata. Des d’aleshores aquest bosc va anar passant per mans privilegiades com Emili Riu, la familia Boixareu, alcaldes...