Bourgois i la violència

COMENTARI D’UNA NOTÍCIA DE PREMSA: A PROPÒSIT DE BOURGOIS

Realització d’un petit assaig sobre una noticia de premsa relacionant el contingut amb el text de Bourgois.

Mai abans havia entès la violència com la he pogut entendre ara. A partir de la lectura del mòduls de l’assignatura i de l’article de Philippe Bourgois, anomenat Treinta años de retrospectiva etnogràfica sobre la violència enlas Américas he pogut fer-me una idea més completa i encertada del significat de la violència, entenent-la com un fenomen constitutiu de l’ésser humà i he pogut identificar les implicacions directes i indirectes que té en tots nosaltres i en la societat en la que vivim.

Seguidament, realitzaré un assaig sobre la notícia Padres de una discapacitada denunciaron a su vecino por violarla para queno fuera “costumbre”. D’aquesta manera, podré fer una reflexió sobre la violència i aprofundir en el seu significat guiada per les conceptualitzacions realitzades per Bourgois.

El cas concret que ens ocupa és el d’una jove discapacitada (amb un 72% de minusvalia) que ha sigut violada en repetides ocasions per un veí. La jove, en un primer moment, va informar als seus pares de la primera violacióperò aquests no van fer res al respecte. Quan esdevé la segona violació, la jove ja no acudeix als pares i realitza una trucada a la policia per denunciar la violació però la mare desisteix de presentar una denuncia al·legant que la seva filla pateix una minusvalia. Seguidament, la mare denuncia els fets fent-se passar ella per la víctima per evitar a la filla la “vergonya social”. Finalment, elspares formulen la denuncia de la violació de la seva filla contra el seu veí per la por de que aquestes visites “es converteixin en una costum”. La fiscalia demana 13 anys de presó per l’acusat.
El primer tipus de violència que es pot identificar en aquesta situació és la violència subjectiva, descrita per Zizek (2009) com la que resulta més evident i que usualment és l’única que es pren encompte, la que encarnen els subjectes que alteren l’ordre polític, social i familiar. La violència subjectiva en aquest cas és la exercida pel veí en forma de violacions cap a la jove discapacitada.

Els pares en un primer moment, no denuncien els fets perquè consideren el que ha passat com a violència simbòlica. Aquest tipus de violència és descrita per Bordieu (1992; 2000; 2001) com el mecanismepel qual els sectors de la població socialment dominats naturalitzen el status quo i es culpen a si mateixos per la seva dominació, transformant-la d’aquesta manera en quelcom que sembla legítima i natural. Els pares deuen tenir assumit que les violacions són una situació que es pot donar pel fet de que la seva filla pateixi una minusvalia. De fet, quan la policia els truca a casa, la maredesisteix presentar la denuncia perquè al·lega que la seva filla pateix una minusvalia. Per tant, en aquesta situació, si prenem com a referència les paraules de Zizek (2009) en relació a la violència simbòlica: “s’exerceix per mitjà del llenguatge, és més difícil d’advertir, però no per això menys efectiva”, també podríem dir que els pares exerceixen una violència simbòlica cap a la jove discapacitada alpermetre i normalitzar les violacions del veí pel fet de patir una minusvalia.

D’aquesta manera, veiem com la violència subjectiva es converteix en violència normalitzada per l’entorn més pròxim a la jove. Aquest delicte sexual es converteix en una pràctica i expressió d’agressió interpersonal rutinària que serveix per a normalitzar la violència a una escala micro (Bourgois, 2005). Peròfinalment, no es pot dir que els pares acabin acceptant la violència normalitzada com a legítima i per tant, no es converteix en simbòlica. Els pares acaben denunciant a l’agressor per a que les violacions no es converteixin “en costum”.

De tots aquests esdeveniments podem extreure varies conclusions. D’una banda, es pot observar clarament com la jove discapacitada és un membre exclòs de la...