Brasil I La Llei Federal D

Brasil i la Llei Federal d’Incentiu cultural
Són moltes les cròniques que ens arriben del Brasil sobre la seva ebullició econòmica i poques sobre la seva eclosió cultural. I molts són els tòpics que no ens ajuden a tenir una visió encertada sobre la societat brasilera, la seva cultura i el seu alt nivell d’emprenedoria cultural. Arran del meu darrer viatge al Brasil, i més concretament a SãoPaulo i Rio de Janeiro, trobant-me amb gestors culturals de dins i fora de les institucions, visitant els principals centres, amb visió critica, -deformació professional-, he pogut constatar que estan passant moltes coses que poden ser determinants per a convertir-les en ciutats de referència del món cultural. Segurament São Paulo ja ho és, amb iniciatives i propostes com les del Centre Culturalde São Pablo amb 25 anys d’història, el MASP, la Pinacoteca Nacional amb una proposta museològica excepcional, el Museu de la Llengua Portuguesa amb una museografia moderna, el 30è Biennal d’Art que s’ha inaugurat aquest 6 de setembre, o els 16 centres culturals del SESC, un model de gestió que opta clarament per l’excel·lència, i sobretot pels públics. Des de sempre el Brasil s’ha interpretat com unpaís fresc, i la seva pròpia cultura i creativitat han estat trets d’identitat internacionalitzada a cops de ritmes, música i cançons. La nova situació econòmica del país i el seu potent creixement està derivant cap una demanda inusual de productes culturals. Tecnologia, música, dansa, exposicions, centres culturals i museus, producció audiovisual, producció editorial, són àmbits estratègics dedesenvolupament de les polítiques  culturals a requeriment de la societat civil, i, per què no, de les empreses. Segurament amb diferents interessos. Projectes que es formalitzen en bateria en les principals capitals del país amb la construcció d’equipaments, i amb forma de projectes de difusió i dinamització de l’anomenada cultura perifèrica en diferents campanyes en les faveles i zones rurals. Brasiles mou, i es mou en la direcció de representar-se i presentar-se com una societat moderna, sense complexos envers a altres països i altres realitats culturals.

I com s’ho fan?
Sobretot, mitjançant un sistema de finançament de la cultura impulsat per la Llei Federal d’Incentiu Cultural, més popularment coneguda com a “Llei Rouanet”, (duu el nom del ministre que la va crear, i es va aprovar eldesembre de 1991), i per altres lleis d’incentiu de caràcter estatal i municipal menys conegudes, però també importants per al finançament de la cultura al Brasil. I amb un sector professional emergent amb perfils professionals formats des de les influències pròpies nacionals, europees i anglosaxones, i desenvolupats en la pràctica diària del projecte que s’ha de fer. I en el convenciment  que elprojecte és un tot, on conflueixen la creativitat, la gestió i la economia. Una nova economia, anomenada creativa, importantíssima per al creixement del benestar social i dels ciutadans i d’un nou sector productiu: el cultural.
I com funciona?
Els promotors culturals (persona o empresa) elaboren els seus projectes culturals amb criteris valorables: conceptualització, equip, gestió, viabilitat delprojecte, objectius; i dos cops a l’any es presenten (amb un límit màxim de projectes que desconec, si ets persona física o jurídica) a la Comissió Nacional d’Incentiu Cultural, constituïda per membres de l’administració, especialistes i representants de les grans empreses. En aquesta comissió s’aproven aquells projectes que són considerats oportuns segons criteris publicats, de tipus qualitatius,pressupostaris, etc; fins els de caràcter estratègic per al Ministeri de Cultura, com ho són ara, per exemple, les noves tecnologies en totes les seves vessants, i la producció audiovisual. Es poden presentar, per a la seva aprovació, des d’una exposició, una aplicació informàtica, un documental videogràfic, un festival, una obra de teatre, fins l’edició d’un llibre o un catàleg d’artista. Tot...