Breu història de les teories i institucions contemporànies

TEORIES
(16-10-09)

Primera pregunta examen:
Què és educació?

*S’han de presentar totes les pràctiques.

Bloc a. Sobre l’educació

Educació: aclariment del camp semàntic

Concepció d’educació.

Definició del concepte d’educació
·Concepte vulgar
·Concepte etimològic

Educare: vol dir criar, nodrir, alimentar.
Educere: significa treure, extreure.

L’EDUCACIÓ ÉS UN FET MUNDIAL QUE TOTHOM CONEIX,MÉS O MANCO, PERÒ CONEIX.

Notes característiques de la persona:

-Dotat d’un jo. Amb identitat específica.
-L’essència social del jo. Ser-amb. Interrelació constant.
-Capacitat reflexiva (intel·ligència) i volitiva (voluntat)
-Dotat de llibertat. Decisions pròpies?
-Dotat d’un doble principi: matèria i esperit.
-Un ser inacabat, que necessita ajuda per emergir a totes les seves potencialitats.Personeidat (estable) vs personalitat (dinàmic)

Possibilitats i necessitats d’educació
L’home, com a ser inacabat, immadur i elàstic fa possible l’educació i, a la vegada la reclama. (Herència vs Ambient)
Educabilitat: Capacitat per rebre educació. (aprendre, desenvolupar, recorrer).
Educativitat: Capacitat d’influir als altres

Té dos punts de vista: la de l’educador, i la del que és educat.L’aprenentatge és individual. Els docents podem donar estratègies que l’ajudin a aprendre, però no li podem ensenyar.

Característiques de l’educació:
És donar a la persona coneixements i models per ser un ésser social.
És intencionalitat: Una activitat sistemàtica.
És continuïtat i permanència, ja que no deixam mai d’aprendre. El coneixement genera coneixement. Són infinits. Una bona clase no és la quedona respostes, és la que fa preguntes. El coneixement sempre canvia.
Per tant hem de saber gestionar l’informació que adquirim. Competències bàsiques.
El secret de l’educació es ensenyar a aprendre a aprendre.
És individualització/socialització. Ens educam per formar membres d’una societat.
És capacitat subjectiva ja que ens dona una visió pròpia de la societat.
És de carácter conductiu. Aixòdona sentit al fet d’adquirir coneixements. Cal transformar l’educació en conductes.
És una funció receptiva/activa. “Emissor-receptor i viceversa”.
És orinetació a patrons o valors. No imposar. És el fet d’obrir portes. Anar donant eines al nin per a que ell pugui anar triant. És donar totes les opcions i que el subjecte triï.
És acció, activitat, intervenció. Tant interior com exterior al’home.
És procés.
És transcendència. Efecte-resultat. No és per ara mateix, pero si que ens servirà més endavant.
És tecnologia. Com atècnica i no sols com a TIC. Tecnologia és la posada en marxa d’un coneixement empíric.
FONAMENTS DE L’EDUCACIÓ

Humà: perquè els agents que participen són les persones tant en el paper d’educand I educadors.
Social: perquè l’educació se duu a terme en una societatdeterminada amb unes característiques concretes i en un moment i un espai determinat. Aquesta societat determinarà el patró ideal d’home educat. Una determinada societat genera una determinada cultura.
La cultura: és allò que volem transmetre. És fruit de la comunicació i la socialització entre els homes, i se dóna en la societat.
La comunicació és l’element bàsic que possibilita l’educació.

HOMESOCIETAT
COMUNICACIÓ
CULTURA

EDUCACIÓ

TEORÍES FILOSÒFIQUES DE L’APRENENTATGE

Teories racionalistes:
Desenvolupa postures dualistes oposades. Ment/cos. Aprendre és essencialment una activitat intel·lectual. Basat en un paradigma lógico-proposicional. Basat en un aprenentatge estable i permanent. L’aprenentatge s’ha de poder reproduir.

Crítica
Problemes amb el dualisme ¿teoria/pràctica?Racionalisme estret: No al coneixement oroposicionari (abstracte i no real). Proposicions són capacitats de judici (ética). Dewey “Capacitats”, el que sabem nosaltres ha de ser la possibilitat de fer una cosa. Diferència entre capacitats i disposicions. Capacitats obertes i tancades (Passmore).

Una altra manera d’entendre l’aprenentatge
Les noves idees de l’educació. L’aprenentatge ens dona uns...