Breu història de l'antiga Roma

Ressenya “Breu història de l’antiga Roma”

El llibre “Breu història de l’antiga Roma” esta escrit per Joan Oller Guzmán i publicat per l’editorial UOC, editorial feta de la Universitat Oberta de Catalunya. Joan Oller és llicenciat en Història i màster en Ciències de l’Antiguitat i l’Edat Mitjana a la Universitat Autònoma de Barcelona. En aquest llibre trobem resumida tota la història de romade manera resumida, ben escrita i d’una manera entenedora.
Tot comença explicant els orígens de la creació de Roma, però la història que se’ns presenta és mítica i no sabem fins quin punt té de certa. Quan es va crear la primera forma d’organitzar-se va ser amb una monarquia on els monarques els triaven el senat, els principals reis van ser: Numa Pompili (716-674 aC), Ancus Marci (641-617 aC),Servi Tul•li (578-534 aC) i Tarquini el Superb (534-509 aC).
Segons sembla, al 509 aC va ser l’any de la caiguda de la monarquia a partir d’una revolta d’aristòcrates i s’instaura una república aprofitant que el rei era fora de guerra per posteriorment tancar-li les portes al poder i finalment consolidar-se Roma com una república. El govern de la recent vinguda república es dividia en dos grupsprincipals: les assemblees i les magistratures. Aquesta divisió de grups te sentit per l’enfrontament entre els patricis i la plebs. Els primers eren membres de la gent originaria en la formació de Roma en l’època monàrquica, on els seus descendents heretaran unes avantatges dins de la vida pública amb accés privilegiat a càrrecs públics, dit d’una manera més resumida i simple, eren els rics. Iels segons sorgiren més tard que el primer grup i estava format per els ciutadans no patricis que neix amb l’objectiu de fer front al poder i als abusos del patriarcat, eren els pobres. Així aquests dos grups estaran enfrontats al llarg del temps i principalment pel tema agrari i lluites per els drets de les terres.
Dos segles i mig fou el que trigar Roma en conquerir tota Itàlia, però va ser unprocés dur i ple de guerres i grans victòries per aconseguir se una potencia regional. Una d’elles va ser la guerra contra els llatins, amb els qui compartien llengua i altres components socials, però que durant molts anys van tenir conflictes i petites batalles, al final Roma acabà derrotant als llatins i absorbí tot Laci. Amb els etruscs també va haver una guerra important, la denominada guerrade Veïs, ciutat que van acabar conquerint després de diversos conflictes. Però la més important de les guerres i la que donar a Roma impuls per acabar de conquerir Itàlia, va ser les guerres contra els samnites que després de tres guerres van acabar derrotant-los i fen-los formar part de Roma. L’expansió dels territoris ocupats per Roma van repercutir uns canvis bàsics: augment de la demografia quees va veure triplicat, en el àmbit econòmic després del gran creixement demogràfic i l’aparició de necessitats van aparèixer les primeres monedes, en el camp urbanístic van aparèixer la creació de diversos temples gracies als botins de les guerres, i finalment, pel que fa al món militar les aliances amb les colònies crearen l’exèrcit més poderós fins al moment.
Seguidament, la consolidació deRoma en tota la península itàlica i la formació d’un exercit immens van ser el fet seguit de la gran riquesa i evolució en política exterior van ser les bases per preparar l’expansió per conquerir la vessant mediterrània, consolidant-se així com un imperi. Però per aconseguir conquerir la mediterrània van haver d’enfrontar-se a les nacions i estats que hi havia durant quasi be tres segles. L’enemicmés dur probablement amb el que es va enfrontar va ser Cartago, el qual va guanya desprès de tres grans guerres, anomenades Guerres Púniques. Al guanyar a Cartago i conquerir la vessant mediterrània no hi havia rival que pogués fer front al poder de l’imperi i, per tant, va acabar conquerint tot el Mediterrani sencer.
Desprès de la victòria de la segona guerra púnica la vida política de Roma...