Breve introducción a la criptografia

2.2. Història de la Criptografia

La criptografia va aparèixer fa milers d’anys. Al principi la criptografia es feia sobre paper i, posteriorment, a partir del segle XX, es van començar a fer servir màquines mecàniques y electromagnètiques complexes. Més tard també es van fer servir mètodes de computació i electrònica que ha permès uns sistemes més elaborats.
L’ evolució de la criptografiasempre ha anat lligada al desenvolupament del criptoanàlisi, és a dir, que cada vegada que es creava una nova manera de xifrar missatges se’n creava la seva corresponent per saber-ne el seu significat.
Ara veurem l’evolució que ha experimentat la criptografia en les diferents etapes de la història fins a arribar als nostres dies:

2.2.1. Criptografia clàssica

El primer mètode de criptografia vaaparèixer a l’antic Egipte, mitjançant els jeroglífics. D’aquest fet fa ja uns 4500 anys. Els egipcis van fer servir la criptografia com una forma de diversió i intriga. Ells no pretenien escriure missatges secrets que ningú entengués.
Més tard els hebreus van fer servir mètodes de criptografia per substitució monoalfabètics (cada lletra de l’alfabet era una altra. Per exemple la a era la ela, iaixí). Als escrits religiosos també podem trobar moltes referències a la criptografia, com per exemple “El número de la bèstia (666)”, que es troba al llibre del Apocalipsis al Nou Testament cristià. Els experts creuen que pot fer referència a una cosa perillosa, tal com l’Imperi Romà o l’Emperador Neró. Respecte a l’Imperi Romà podem veure que van fer servir la criptografia
per substitució a laqual van anomenar el “Xifrat Cèsar”. Aquesta funcionava amb una assignació a cada lletra de l’abecedari per una altra però exactament 3 posicions per davant.
- Exemple: cadira
fdglud

“Xifrat Cèsar”

2.2.2. Criptografia Medieval

Al analitzar el Corà, el llibre de l’Islam, es va crear l’anàlisi de freqüències, que permetia desxifrar els mètodes de criptografiaclàssics, com el mètode per substitució, que era el més important i quasi l’únic que s’utilitzava. Això va passar cap a l’any 1000 d.C.. Aquest avenç en el criptoanàlisi va ser el més important en la història si exceptuem el que va aparèixer a la Segona Guerra Mundial. Això va suposar que tots els textos que feien servir el mètode per substitució fossin vulnerables. Finalment, al 1465, JohannesTrithemius, un monjo alemany matemàtic, va crear un mètode nou anomenat polialfabètic. Aquest mètode utilitza la “tabula recta”, un diagrama quadrat d’alfabets on cada fila es construeix desplaçant l’anterior un espai cap a l’esquerra. Per codificar una paraula o missatge s’agafa la primera lletra fent servir el xifrat Cèsar amb el desplaçament d’una. La primera lletra de la paraula mai canviarà, agafesla fila a on es troba la segona i avances una posició, mires la fila on està la tercera i avances dos posicions i així successivament.
Aquí tenim la “tabula recta” creada per Trithemius:

A B C D E F G H I J K L M N Ñ O P Q R S T U V W X Y Z
B C D E F G H I J K L M N Ñ O P Q R S T U V W X Y Z A
C D E F G H I J K L M N Ñ O P Q R S T U V W X Y Z A B
D E F G H I J K L M N Ñ O P Q R S T U V W XY Z A B C
E F G H I J K L M N Ñ O P Q R S T U V W X Y Z A B C D
F G H I J K L M N Ñ O P Q R S T U V W X Y Z A B C D E
G H I J K L M N Ñ O P Q R S T U V W X Y Z A B C D E F
H I J K L M N Ñ O P Q R S T U V W X Y Z A B C D E F G
I J K L M N Ñ O P Q R S T U V W X Y Z A B C D E F G H
J K L M N Ñ O P Q R S T U V W X Y Z A B C D E F G H I
K L M N Ñ O P Q R S T U V W X Y Z A B C D E F G H I J
L MN Ñ O P Q R S T U V W X Y Z A B C D E F G H I J K
N Ñ O P Q R S T U V W X Y Z A B C D E F G H I J K L
N Ñ O P Q R S T U V W X Y Z A B C D E F G H I J K L M
Ñ O P Q R S T U V W X Y Z A B C D E F G H I J K L M N
O P Q R S T U V W X Y Z A B C D E F G H I J K L M N Ñ
P Q R S T U V W X Y Z A B C D E F G H I J K L M N Ñ O
Q R S T U V W X Y Z A B C D E F G H I J K L M N Ñ O P
R S T U V W X...