Brigadiers

----El Brigadier Polac----

-Fotografia-

SERVEIXIN AQUESTES PAGINES PER ARRANCAR DE LA

NOSTRE MEMORIA UNA DE LES MES BELLES EFEMÉRIDES

DE LA NOSTRE HISTORIA ; QUAN CENTENARS D´HOMES

VINGUTS DE TOT EL MÓN , VINGUEREN A LA NOSTRA

TERRA A AJUDAR-NOS A VENCER AL FEIXISME.

----A ELLS VAN DEDICADES AQUESTES PAGINES----

Llibert Noguero Vallverdú .----PRIMERA PART----

---RETORN AL PASSAT--

Sempre , he entrat a la nostre ciutat , procedent del nord de Barcelona , pel Cinturó de Dalt . I sempre en sortia , pel l´anomenat, “Tunel de la Rovira” , ja que darrera la montanya del Carmel jo hi vivia
I en deixar l´autopista , i arribar poc abans la entrada del tunel de la Rovira ; inconcienment mirava a la mevaesquerra; ja que alli estava el monument dedicat a les Brigades
Aquells combatents de les Brigades , diuen ; varen venir a casa nostre a lluitar amb nosaltres per a defensar la nostre terra .
Desgraciadament molts d´ells no varen poder tornar a casa i
aqui es quedaren , enterrats junt amb els nostres .
I a mi , encara em provoca certa nostalgia , el record d´aquell dia , quan a la nostreciutat ; desfilaren pels seus carrers poc abans d´anar-s´en a casa . Nosaltres aquell dia ,varem com a boijos expressar la nostre estimació i el agraïment per haver-nos ajudat a combatre als que volien robar-nos , tot el que mes estimavem .
---“Ara,torneu a casa ; els hi varem dir:
---- Pero penseu que aquestes terres que ara deixeu , son també les vostres”
Molts anys mes tard; despres dela mort del sáprata ; es va erigir un monument a Barcelona , amb la finalitat de tenir sempre davant nostre , el record d´ aquells qu´ens ajudaren i ens donaren una solidaritat que en aquella epoca fou indispensable per a nosaltres

Pero aquella tarda , em vaig sobresaltar , quan , en jo mirar a la meva esquerra , veié sentat a terra , un home amb barba blanca i vestit , tot ell denegre i amb el cap tapat , amb una gorra .
Vaig pensar aquell dia , que es tractava d´algú , que al igual que jo , en situarse davant del monument , se l´hi omplia la memoria de records d´aquella epoca .
A mi també , ben sovint em venen a la memoria , records de quan jo era jove ; de quan anava a l´escola i de quan anava al Palau de la Musica a escoltar musica d´en Wagner , Beetoven , perosobretot records de la nostra guerra .
Aquell , home vaig pensar --- Ben segur ; alli estava recordant ; qui sap quines coses del seu passat
Uns quants dies després , passava pel mateix indret , i sense jo voler, tornava a mirar a la meva esquerra , i vaig quedar sorprés , ja que en el mateix lloc i sentat a terra ,de cara al monument ; veié , al mateix home que havia vist , dies enreraLa veritat es que no m´ho esperava i tampoc em va preocupar
massa . Pero quan el vaig tornar a veure , dies més tard
si que em vaig preocupar; tant, que aquella mateixa nit en posar-me al llit , encara duia a la ment , el record d´aquell home i sols em vaig endormir ,en prometr´em que l´endemá mateix averiguaria , qui era aquell home , i el perqué alli estava
L´endemá ; recordo queera diumege; i en acabar d´esmorzar, m´en vaig anar al tunel de la Rovira a esbrinar , qui era i que hi feia alli , aquella persona ,tants de dies , alli sentat a terra .
Em va esser dificil trobar lloc per aparcar adecuadament el meu
cotxe . Era jornada festiva , feia sol i era logic trobar alli homes
dones i criatures paseijant per tota aquella zona ajardinada

Vaig anar-hi caminant, pensant si aquell dia aquell home estaria com sempre, sentat davant aquella estructuar metalica
Pero hi era ; el seu cap no duia la gorra pero la seva figura esbelta resaltava a causa de una barba blanca . Anava vestit aquell dia com nosaltres , penjant de la seva esquena un especial abric color negre .
Em vaig anar situant pausadament al seu costat , i fou quan veié el que...