Bruixeria, Màgia I Oracles Entre Els Azande Evans-Pritchard

Bruixeria, màgia i oracles entre els azande
Evans-Pritchard

ESBÓS DE LA CULTURA ZANDE
Els azande són un poble negroide que viu en la vessant dels rius Nil i Congo. Estan tan acostumats a l’autoritat que solen mostrar-se dòcils: són extravertits, hospitalaris, de bon caràcter i gairebé sempre estan alegres i es manifesten sociables. Tendeixen a imitar el comportament d’aquells que considerensuperiors en cultura i assimilen amb facilitat qualsevol innovació provinent de fora que els pugui ser útil. Tenen una intel·ligència especial, alhora que són complicats, mediatitzats com estan per la presència de la bruixeria en tots els afers de la seva vida diària.
Les classes baixes admeten l’administració estrangera sense recel. Els membres de la reialesa, però, són més orgullosos iconservadors, menyspreen els seus súbdits i odien els conquistadors europeus, tot i que disfressen amb una educació freda el seu disgust per la nova situació de colonització i els que la imposen. Fan servir una indumentària amb un toc aristocràtic i mai reben ni acceptarien objeccions a les seves ordres i la seva superioritat social.
L’imperi zande està dividit en regnes sota el comandament de prínceps.Aquests regnes es divideixen en províncies administrades pels germans dels prínceps que exerceixen la seva autoritat sobre governadors provincials i de districte. Tots ells estan comunicats per grans camins de traçat radial que arriben als més petits llogarrets. Cada reietó governa sobre una tribu, entesa com una unitat administrativa; ell és l’encarregat de mantenir la pau i la defensa de lesfronteres. Invariablement és membre de la família Vongara, una casta exclusiva que no admet cap plebeu. Les formes d’herència, successió i filiació són patrilineals. Els avongara no prenen part en la producció d’aliments i depenen per a les seves necessitats del treball i el tribut dels plebeus.
La vida familiar es caracteritza per la inferioritat social de les dones i l’autoritat dels ancians. Lesdones serveixen com a moneda de canvi, no tenen cap paper en la vida pública i són considerades com a serventes i femelles per a la cria dels fills. L’arribada dels britànics ha canviat la situació de la dona en general; la vida familiar dels azande, però, ha sortit seriosament afectada. El pare exerceix un gran control sobre els fills i la religió manté aquesta relació pare – fill donat quel’home invoca a l’altar familiar l’esperit del seu pare. La posició de l’home a la família és, doncs, sobirana.
Els azande desconeixen la ramaderia, viuen exclusivament de l’agricultura, la cacera i la pesca, la collita de fruits silvestres, arrels i insectes. Tenen una gran habilitat per a les arts i els oficis, per bé que aquestes habilitats poden estar associades amb rituals màgics i nocions debruixeria, donat que dediquen gran part de la seva vida social als oracles i activitats rituals, car els azande consideren que poden ser atacats en tot moment per la bruixeria. No desesperen, però, no viuen atemorits, perquè se senten capaços de controlar-la mitjançant els oracles i la màgia. Per a practicar alguna d’aquestes activitats han d’haver observat determinats tabús relacionats amb laprohibició de practicar el sexe durant un nombre de dies anteriors, no haver consumit menjars concrets - carn d’elefant i algunes plantes - i no haver fumat cànem.

La bruixeria
1. La bruixeria és un fenomen orgànic i hereditari
Els azande creuen que algunes persones són bruixots i poden fer mal en virtut d’una qualitat inherent. L’acte de bruixeria, però, és un acte psíquic. Creuen també que elsfetillers poder fer-los emmalaltir mitjançant la celebració de ritus màgics amb metzines dolentes, perquè els azande diferencien entre bruixots i fetillers: en contra de tots dos poder fer servir endevins, oracles i metzines. Els azande creuen que la bruixeria consisteix en una substància del cos dels bruixots que ha estat descrita com una bossa o una inflor ovalada com el colze doblegat i...