Bruixeria a Europa i a la Península Ibèrica

1"0

DOSSIER

L'EROL

LA BRUIXERIA A EUROPA 1
A LA PENÍNSULA IBERICA

A

nant per les nostres contrades i parlant amb la gent, sobretot amb la
gent gran, hem conegut cases on, suposadament, s'hi havia fet magia per fer-ne
marxar uns estadants, o per qualsevol
altre motiu inconfessable: a les nits, se
sentia soroll de cadenes que s'arrossegaven per terra, queien plats deI'escudelIer, veien escapar-se un gat negre molt
gros, etc.; hem vist o ens han informat de
practiques de curanderisme basades en
estranyes oracions, novenes absurdes,
guariments de mals persignant-Ios gent
que te nia poders, adhuc es podia fer servir pe r provocar mals, si se'n feia mal
ús ... ; hem trobat cercadors de tresors imaginaris, endevinadors i endevinadores,
etc. Aquestes practiques ialtres de similars, en altre temps molt arrelades a la
cultura popular, s'insereixen, de pIe, en
e l mó n de la bruixeria. El Bergueda ,

dones, ha estat terra de bruixes i bruixeries més enlla de les lIegendes de la nit
de sant Silvestre al Pedraforca. Aquesta
afirmació no suposa pas cap fet exepcional: la bruixeria i la seva persecució ocupa practicament tot el mapa europeu. Obviament, calparlar de pa'i sos, temps i
entorns concrets.

Antiguitat de les practiques
de bruixeria
Algunes de les practiques que en el decurs deIs anys es van coneixer com a practiques de bruixeria venien deIs temps més
lIunyans: Jarcke (1828) les considera com
una religió molt antiga deIs germanics;
Mone (1839) hi veia les arrels d'una religió pre-cristiana de tipus esoteric, que
hauria adorat undéu nocturn en forma
de cabra, amb celebracions orgiastiques i

Josep Noguera

magiques alhora; Margaret Murray ha
sostingut una tesi, d'altra banda molt discutida, segons la qualla bruixeria era I'últim vestigi d'una religió europea primitiva, dominada pels ritus agraris, els
quals giraven al voltant de d ' un déu banyut. D'altra banda, als c1assics, hi ha
exemples de zoofília I'adoracióque en
alguns casos aniria aparellada amb I'adoració al boc a altres animals.
La patrística més antiga sembla que
més aviat va ser esceptica en tots aquests
afers . Al s. IV, el Cannon Episcopi condemnava els cultes pagans i, entre altres coses, deia que qua n unes «dones abominables creien cavalcar damunt d'al1imals enviats
per Diana per al seu servei, aixo, solamel1t
passava a la sevaimaginació ». Berruezo, de
qui prenc la cita, remarca que, mil anys
després, la idea de I'església havia canviat notablement.

Persecució de les practiques de
bruixeria

"Leda i el cigne", de Miquel Angel, lemalica que fa referblcÍll a la zoofília . Leda va ser amada per Zeus que la
va poseir sola la fomla de cigne.
ARXIU

Carda Cárcel ha escrit que la historia de
la bruixeria és lahistoria de la seva persecució. Hansen situa I'inici de les grans
persecucions entre el 1230 i el 1240 entorn a la casuística de les relacions sexuals deIs humans amb els dimonis que es
realitzaríen en les celebracions del sabat
o «akelarre» (1), si bé aquest terme se mbla que no s'escriví fins els processos de
les bruixes de Tolosa deIs anys 1330-1340,
quan a Fran~a ja en crema ven.Previament, I'any 1326, el papa Joan XXII ja
havia establert en la butlla Super illius
specula, que la bruixeria era diabolica. A
Catalunya, el dominic Nicolau Emeric va
escriure I'any 1376 un Directorium Inquisitorum on establia tres tipus de bruixeria. Seguint el suara esmentat Carda Cárcel, els tres tipus serien els següents: la
deIs qui donen als dimonis un cuIte de
la tria; la deIs qui els donenun cuIte de

l'EROl

dulia O hiperdulia, barrejant els noms
deis sants i els noms deis dimonis i, finalment, la deis qui invoquen sempre els
dimonis, tralOant figures magiques etc. El
dominic catala era molt precís: si qui es
dirigia al dimoni ho feia amb to imperatiu, és a dir, manant-Io o donant-li ordres,
el culte no era provat; pero si qui s'hi dirigia ho feia demanant o pregant,...