Bruixoles que busquen somriures perduts

BRÚIXOLES QUE BUSQUEN SOMRIURES PERDUTS

L’Ekaitz era un home que havia patit molt durant tota la seva vida. Mica en mica van anar marxant les persones a les que més estimava en aquest món isentia que cada cop estava més sol.
La seva infància no va ser gens agradable. El seu pare era un important director de cinema que només s’ocupava del seu treball. No treballava per viure sinó que viviaper treballar. Quan encara era un nen, la seva mare va morir d’una infermetat degenerativa de la sang. L’havia heretat de la seva mare i ara la mare l’havia deixat de herència als seus quatre fills.L’Ekaitz tenia tres germans, ell era el segon. Tenia un germà gran i dos de bessons més petits que ells. En realitat els bessons no eren bessons. Quan el primer bessó va néixer just en aquell moment, enel mateix instant va néixer un altre nen. La mare d’aquell altre nen el va abandonar. Així que la mare de l’Ekaitz el va adoptar. Des de llavors va dir que tenia bessons.
Una tarda l’Ekaitz va rebreuna trucada, era la seva dona. Ella li acabava de confessar les seves últimes paraules, li va xiuxiuejar un perdó. La seva dona havia mort i amb ella havia marxat una gran part de l’Ekaitz. Ell nopodia pensar una vida en la que ella no hi fos. Llavors va en recordar-se’n de les bessones, les seves dues úniques filles. La seva dona les hauria d’haver recollit de la guarderia. El primer que va ferva ser anar a l’hospital per veure si les bessones estaven allà. Hi havia la gran però la petita no hi era. Va passar hores i hores buscant-la quan va decidir d’anar al lloc on s’havia produïtl’accident. Va buscar uns quants metres al voltant de la zona de l’accident, i estava allà. Boca avall, al costat d’un arbre.
Mica en mica tot va anar calmant-se quan va rebre una altra trucada. Era lainfermera del seu pare, ja no podia cuidar-lo més perquè s’havia d’ocupar de la seva família. El seu pare patia càncer i Alzheimer. L’Ekaitz no havia tingut mai massa bona relació amb el seu pare, ni...