Bruno Murani
Páginas: 8 (1869 palabras)
Publicado: 28 de mayo de 2013
¿Cómo nacen los objetos? Apuntes para una metodología proyectual Bruno Munari
Bruno Munari 1907- 1998.
Bruno Munari va ser un artista i dissenyador italià que va contribuir molt dins els que son els fonaments de les arts visuals, arts no visuals, del disseny industrial i gràfic. Va ser un artista polifacètic que es va endinsar amb èxit en diferents àrees del coneixement, des del dissenyindustrial, arquitectònic i editorial fins al disseny de llibres.
Va neixer a Milà però va passar la seva infància i adolescència a Badai Poleisne. L’any 1925 va torna a Milà, on més endavant va seguir a Marinetti i al “movimiento futurista”.
Fins al 1945 Munari va treballar com a dissenyador gràfic dins la premsa per a la redacció de Mondadori i al mateix temps escrivia llibres per a nens.L’any 1948 Munari, Gillo Dorfles, Gianni Monet y Atanasio Soldati van fundar el moviment “Art Concreta”.
Una de les seves aportacions fonamentals està en el llibre “¿ como nacen los objetos?”, on planteja una metodologia per al disseny
Juntament amb a Gillo Dorfles va crear el MAC (Moviment d'Art Concret).
El llibre; ¿Cómo nacen los objetos? Apuntes para una metodología proyectual, es pot dividiren 3 parts.
La primera part què jo la veuria com a una introducció: Munari comença parlant-nos del mètode cartesià, el qual hi ha quatre regles que s'han de seguir. El que em va semblar interessant és com aquestes regles són tan aplicables al disseny en general.
La primera regla, no acceptar res com a veritable tret que hi hagi proves evidents per ser-ho.
Crec que el dissenyador des de elprincipi de la seva tasca, s'enfronta a posar a prova i en dubte tot el que es troba al seu voltant, pregunta’n se per exemple com es que aquest producte és realment necessari? És el material més adequat per a construir-lo?, La seva forma és coherent amb la seva funció? Etc.
El dissenyador és el primer a no estar mai d’acord, el que genera el dubte, el que es posa al lloc de l'usuari, i perdescomptat arribar a resoldre aquestes interrogants tot projectant un objecte que no ha de crear el menor dubte que aquesta és la millor solució a una necessitat, i això es possible quan les decisions es prenent sense precipitar-se, i en aquest aspecte cal un mètode que ens ajudi a no cometre aquests errors.
La segona regla, és descompondre el problema en parts petites, així afrontarem perseparat cadascuna d'elles i ens serà més fàcil poder resoldre-ho.
La tercera regla, ens parla de conduir el pensament que es té per exemple amb els objectes més senzills per a poder poc a poc entendre com conèixer els objectes més complexos.
Això és lògic que els dissenyadors comencin projectant i resolent problemes molt simples, i al tenir-los solucionats, poden tenir una idea clara i proposarsolucions a objectes cada vegada més complexos.
I la ultima regla, s’ha de fer enumeracions completes i revisions tan generals per saber que no s’ha deixat res de banda.
En aquest punt també els dissenyadors no han d'oblidar mai els petits detalls, no oblidar la funcionalitat de l'objecte, pensar en tots els seus components i les seves parts, i assegurar-se de no haver oblidat solucionar algunaspecte del problema.
Saber projectar, pàg. 10
Projectar és fàcil quan se sap com fer-ho. Tot resulta fàcil quan se sap el que cal fer per arribar a la solució d'algun problema, i els problemes que es presenten en la vida són infinits: problemes senzills que semblen difícils perquè no es coneixen i problemes que semblen impossibles de resoldre.
Moltes vegades quan se'ns presenta un problemano sabem resoldre’l però generalment aquests problemes ens semblen difícils perquè realment no els coneixem, el que ens proposa Munari és que en conèixer el mètode i adaptar-lo a les diferents situacions que se'ns presenten i donat que el mètode no canvia només cal ajustar-lo,afegir passos o parlar amb especialistes que ens ajudin a resoldre-ho.
Metodologia projectual, pàg. 18
El...
Bruno Munari 1907- 1998.
Bruno Munari va ser un artista i dissenyador italià que va contribuir molt dins els que son els fonaments de les arts visuals, arts no visuals, del disseny industrial i gràfic. Va ser un artista polifacètic que es va endinsar amb èxit en diferents àrees del coneixement, des del dissenyindustrial, arquitectònic i editorial fins al disseny de llibres.
Va neixer a Milà però va passar la seva infància i adolescència a Badai Poleisne. L’any 1925 va torna a Milà, on més endavant va seguir a Marinetti i al “movimiento futurista”.
Fins al 1945 Munari va treballar com a dissenyador gràfic dins la premsa per a la redacció de Mondadori i al mateix temps escrivia llibres per a nens.L’any 1948 Munari, Gillo Dorfles, Gianni Monet y Atanasio Soldati van fundar el moviment “Art Concreta”.
Una de les seves aportacions fonamentals està en el llibre “¿ como nacen los objetos?”, on planteja una metodologia per al disseny
Juntament amb a Gillo Dorfles va crear el MAC (Moviment d'Art Concret).
El llibre; ¿Cómo nacen los objetos? Apuntes para una metodología proyectual, es pot dividiren 3 parts.
La primera part què jo la veuria com a una introducció: Munari comença parlant-nos del mètode cartesià, el qual hi ha quatre regles que s'han de seguir. El que em va semblar interessant és com aquestes regles són tan aplicables al disseny en general.
La primera regla, no acceptar res com a veritable tret que hi hagi proves evidents per ser-ho.
Crec que el dissenyador des de elprincipi de la seva tasca, s'enfronta a posar a prova i en dubte tot el que es troba al seu voltant, pregunta’n se per exemple com es que aquest producte és realment necessari? És el material més adequat per a construir-lo?, La seva forma és coherent amb la seva funció? Etc.
El dissenyador és el primer a no estar mai d’acord, el que genera el dubte, el que es posa al lloc de l'usuari, i perdescomptat arribar a resoldre aquestes interrogants tot projectant un objecte que no ha de crear el menor dubte que aquesta és la millor solució a una necessitat, i això es possible quan les decisions es prenent sense precipitar-se, i en aquest aspecte cal un mètode que ens ajudi a no cometre aquests errors.
La segona regla, és descompondre el problema en parts petites, així afrontarem perseparat cadascuna d'elles i ens serà més fàcil poder resoldre-ho.
La tercera regla, ens parla de conduir el pensament que es té per exemple amb els objectes més senzills per a poder poc a poc entendre com conèixer els objectes més complexos.
Això és lògic que els dissenyadors comencin projectant i resolent problemes molt simples, i al tenir-los solucionats, poden tenir una idea clara i proposarsolucions a objectes cada vegada més complexos.
I la ultima regla, s’ha de fer enumeracions completes i revisions tan generals per saber que no s’ha deixat res de banda.
En aquest punt també els dissenyadors no han d'oblidar mai els petits detalls, no oblidar la funcionalitat de l'objecte, pensar en tots els seus components i les seves parts, i assegurar-se de no haver oblidat solucionar algunaspecte del problema.
Saber projectar, pàg. 10
Projectar és fàcil quan se sap com fer-ho. Tot resulta fàcil quan se sap el que cal fer per arribar a la solució d'algun problema, i els problemes que es presenten en la vida són infinits: problemes senzills que semblen difícils perquè no es coneixen i problemes que semblen impossibles de resoldre.
Moltes vegades quan se'ns presenta un problemano sabem resoldre’l però generalment aquests problemes ens semblen difícils perquè realment no els coneixem, el que ens proposa Munari és que en conèixer el mètode i adaptar-lo a les diferents situacions que se'ns presenten i donat que el mètode no canvia només cal ajustar-lo,afegir passos o parlar amb especialistes que ens ajudin a resoldre-ho.
Metodologia projectual, pàg. 18
El...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.