Bràfim
Páginas: 2 (377 palabras)
Publicado: 19 de septiembre de 2013
Bràfim és una vila i municipi de la comarca de l'Alt Camp.Geografia[modifica]
Es troba situat a uns 10 km. de Valls i a uns 20 de Tarragona a la banda dreta del riu Gaià. Limita amb els municipisde Montferri a l'est, Vila-Rodona i Alió al nord, Puigpelat a l'oest i Vilabella al sud.
Història
El nom "Bràfim" prové de l'àrab "Ibrahim" (el poble figura en documents del segle X com"Abrahim"). És, doncs, un patronímic. En època romana el terme estava ja poblat com ho testimonia les restes trobades al vilar de Povill.
L'any 1159 el bisbe de Barcelona, Guillem de Torroja, va atorgar cartade població, és a dir, una vegada conquerida als musulmans fou repoblada i regulada.
Va formar part de la Vegueria de Tarragona fins al 1716. Després va passar a formar part del Corregiment deTarragona des del 1716 fins al 1833.[2]
Economia
El 1970 la seva renda anual mitjana per capita era de 37.928 pessetes (227,95 euros).[2]
El 1983 el terme municipal de Bràfim comptava amb unes 71explotacions agràries d'entre 0 i 5 hectàrees, unes 95 d'entre 5 i 50 hectàrees i 1 explotació d'entre 50 i 200 hectàrees.[2]
L'economia és principalment agrícola, de secà (vinyes i oliveres) amb pocaextensió del regadiu format per arbres fruiters (cirerers). Hi ha granges ovines i porcines.
Llocs d'interès[modifica]
El lloc més emblemàtic del poble és l'ermita de Loreto, dedicada, com el seunom indica, a la Mare de Déu de Loreto. Situada al capdamunt d'un turonet, anomenat Puig Rodó, permet gaudir d'unes vistes excepcionals del poble.
Hom té notícia de l'existència del santuari des delsegle XII, encara que l'edifici actual és del segle XX. Hi destaquen les pintures murals del cambril (1923), de Joan Llimona i Bruguera. Als anys seixanta s'acondicionà l'entorn del santuari, de maneraque ara disposa d'una pineda, una zona de barbacoa i una esplanada d'esbarjo.
La Torre de Bràfim, o Torre del Garriga, està declarada com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
Referències[modifica]...
Es troba situat a uns 10 km. de Valls i a uns 20 de Tarragona a la banda dreta del riu Gaià. Limita amb els municipisde Montferri a l'est, Vila-Rodona i Alió al nord, Puigpelat a l'oest i Vilabella al sud.
Història
El nom "Bràfim" prové de l'àrab "Ibrahim" (el poble figura en documents del segle X com"Abrahim"). És, doncs, un patronímic. En època romana el terme estava ja poblat com ho testimonia les restes trobades al vilar de Povill.
L'any 1159 el bisbe de Barcelona, Guillem de Torroja, va atorgar cartade població, és a dir, una vegada conquerida als musulmans fou repoblada i regulada.
Va formar part de la Vegueria de Tarragona fins al 1716. Després va passar a formar part del Corregiment deTarragona des del 1716 fins al 1833.[2]
Economia
El 1970 la seva renda anual mitjana per capita era de 37.928 pessetes (227,95 euros).[2]
El 1983 el terme municipal de Bràfim comptava amb unes 71explotacions agràries d'entre 0 i 5 hectàrees, unes 95 d'entre 5 i 50 hectàrees i 1 explotació d'entre 50 i 200 hectàrees.[2]
L'economia és principalment agrícola, de secà (vinyes i oliveres) amb pocaextensió del regadiu format per arbres fruiters (cirerers). Hi ha granges ovines i porcines.
Llocs d'interès[modifica]
El lloc més emblemàtic del poble és l'ermita de Loreto, dedicada, com el seunom indica, a la Mare de Déu de Loreto. Situada al capdamunt d'un turonet, anomenat Puig Rodó, permet gaudir d'unes vistes excepcionals del poble.
Hom té notícia de l'existència del santuari des delsegle XII, encara que l'edifici actual és del segle XX. Hi destaquen les pintures murals del cambril (1923), de Joan Llimona i Bruguera. Als anys seixanta s'acondicionà l'entorn del santuari, de maneraque ara disposa d'una pineda, una zona de barbacoa i una esplanada d'esbarjo.
La Torre de Bràfim, o Torre del Garriga, està declarada com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
Referències[modifica]...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.