Buenas

En aquesta redacció vaig a comentar una pel·lícula d'Agustí Villaronga, adaptada açò si de l'obra d'Emili Teixidor, que es diu "Panegre" dins d'aquesta hi ha una altra obra representada del mateix autor que es diu "Retrat d'un assassí d'ocells".
Al meu personalment emva encantar és una pel·lícula que pel títol t'esperes el pitjor d'ella, però, ja la primera imatge fa que t'enganxes i comences acomentar la pel·lícula. I a poc a poc et vas incloent en la trama i vas tenint ganes que seguisca i de veure que va a passar en la següentescena. Encara que a voltes resultava una mica desconcertant, era bastant fàcil de comprendre.
Podria dir que els actors ho fan molt bé ies fiquen completament en el paper. I que, per tant els va anar fàcil fer-la, així i tot pense que Andreu, va haver d'estar una miquetatraumatitzat amb el paper que li toque, o almenys al meu em passaria açò.
Podíem veure en aquesta pel·lícula drama, humor, acció,sensualitat i obsessió. Aquesta última característica està totalment a la vista sobretot per part de Nuria que té un trauma molt molt fortper viure les situacions que va viure.
Per a acabar, pense que si haguera de recomanar la pel·lícula diria que clar que li recomaneperquè encara que sembla impactant la primera imatge després és una pel·lícula amb una trama boníssima. I li posaria un 8,5 a la pel·lícula.