Buenastareas

Fases de l’estandardització

PLANIFICACIÓ DEL CORPUS
FORMES
FUNCIONS
Llengua + societat
1. Selecció
3. Difusió social
Llengua
2. Codificació
4. Elaboració estilística i terminològicaNORMATIVA
ESTÀNDARD

1. SELECCIÓ: Consisteix en triar la/les varietats que donarà lloc a la codificació i normativa.
2. CODIFICACIÓ: regles de l’ús correcte de la llengua (pot ser mes o menysampla, una llengua si es troba entre dos àmbits culturals pot donar lloc a decidir fins i tot l’alfabet)
3. DIFUSIÓ SOCIAL: Transmetre la llengua a través de l’escola i els mitjans de comunicació.4. ELABORACIÓ ESTILÍSTICA I TERMINOLÒGICA: Una vegada difosa la normativa, aquesta comença a utilitzar-se entorn dels àmbits d’ús, per això requereix d’altres tipus de pautes més d’estil que denorma.
NORMATIVA: conjunt de les regles d’ús correcte de la llengua.
ESTÀNDARD: Depenen més de la funció o de l’ús que es fa de la llengua


Tipus de normativització
Fa referència : segons coms’enfoquen i es dugen a terme les fases 1 i 2 podem distingir aquests tipus de normativització
CENTRES DE CODIFICACIÓ
CRITERIS DE CODIFICACIÓ
Monocentrisme: si sols hi ha un centre de codificacióUnitarista: admet menys variació

Composicional: sol donar-se en normatives monocèntriques, te en compte mes de un dialecte pero amb una sola normativa
Policentrisme (pluricentrisme): si hi ha més d’unde centre de codificació, acadèmia/institut
Autònoma: Cada un dels grans varietats geogràfiques tira pel seu camí però es connecten de manera convergent (treballen diferent però amb base comuna)Independent: admet mes variació / Cada varietat lingüística segueix el seu camí

Font dels dos quadres: Montoya, Brauli (2006): Normalització i estandardització, Alzira, Bromera.


Institucionsnormativitzadores:

http://www.iec.cat

http://www.avl.gva.es/


Institucions pseudonormativitzadores:

http://www.racv.es/

http://www.ua.es/institutos/inst.filovalen/...