bulimia

La bulímia nerviosa, o simplement bulímia, és un trastorn de comportament alimentari (TCA) d'origen nerviós en el qual la persona no té cap control en el que menja i sent una forta culpabilitat acausa d'això. Es caracteritza, com el trastorn per afartament, per episodis en què la persona menja sense control, però a la bulímia la persona després se sent tant culpable que vol "compensar"provocant-se el vòmit o abusant de laxants i diürètics.[1]
La bulímia nerviosa afecta a persones insegures, que no se senten satisfetes amb elles mateixes i s'obsessionen pel menjar i el pes corporal. Elsmalalts de bulímia mengen grans quantitats d'aliments en un espai curt de temps (fartades), després del qual adopten mecanismes compensatoris: vòmits o purgues i hiperactivitat, amb intensos sentimentsde culpabilitat i automenyspreu; un cercle viciós difícil de tallar, però no impossible. Les fartades i vòmits es produïxen d'amagat, la persona porta una doble vida. Hi ha una forta por a no poderparar de menjar ni controlar els impulsos, la qual cosa de vegades ocasiona problemes amb l'alcohol, les drogues i la conducta sexual.[2]
La bulímia, a més de la distorsió de la percepció del propi cosi la fòbia a engreixar que també pateixen les persones afectades d'anorèxia, està caracteritzada per episodis repetits d'afartades en les quals la persona empassa grans quantitats de menjar moltràpidament i sense control, seguits de sentiment de culpa i vòmits provocats. Són freqüents els dejunis perllongats, les dietes rigoroses, l'exercici físic exhaustiu i l'abús de laxants, diürètics imedicaments que suposadament ajuden a no passar gana o a interferir l'absorció d'aliments. Tenen incapacitat per a frenar la seva voracitat i per a sentir-se tipes. En canvi tenen sobredesenvolupats enormessentiments de culpa i una autocrítica mordaç.[3]
La seva característica essencial consisteix en el fet que la persona pateix episodis d'afartaments compulsius, seguits d'un gran sentiment de...