Bulimia

Introducció
L’objectiu principal del treball és saber que és la bulímia i quins són els seus tipus principals. Aquest ha estat el tema escollit ja que és una malaltia molt freqüent que afecta tant a dones com a homes.
Durant el desenvolupament d’aquest treball s’aniran explicant diferents aspectes relacionats amb la bulímia. Per exemple podem trobar quines són les característiques principalsde les persones que pateixen aquesta malaltia i quins problemes pot fer aparèixer aquesta. També podem trobar quin és el seu tractament i quines són les seves fases.
A les últimes pàgines del document es poden observar les conclusions i una petita bibliografia a partir de la qual s’ha basat aquest treball.















Origen etimològic del terme
Prové del terme del llatíbūlīmia, que a la mateixa vegada prové del grec βουλῑμια (boulīmia), que es composa de βούς (bous), bou i λῑμος (līmos), gana. Significa gana en excés o fam de bou.



















Característiques essencials
La bulímia es caracteritza per episodis repetits d'ingesta excessiva d’aliments i per una posterior preocupació exagerada pel control del pes corporal fet que porta almalalt a adoptar mesures extremes per mitigar el increment de pes produït per la ingesta de menjar.
La persona pateix: 
- Por a pujar de pes
- "Atracons" de menjar
- Pes normal
- Menstruacions irregulars
- Vòmits autoprovocats
- Abús de laxants 
El malalt es preocupa constantment pel menjar amb desitjos irresistibles per menjar. La seva reacció consisteix en sucumbir a aquests forts desitjosi a menjar molt en poc temps. Després és quan s'utilitzen els vòmits, laxants o el deixar de menjar durant un període relatiu de temps per tal de poder contrarestar els efectes dels "atracons" inicials.  

Aquesta lluita contra la balança pot portar a una persona a convertir-se en un "malalt per atipament", amb una sensació de descontrol envers el menjar. Quan s'entra en aquest tipus demalalties, la persona cau en una dependència de les dietes que són incapaces de seguir. Després de baixar, amb un esforç intens, alguns quilos els recuperen en poc temps amb una sensació d'haver fracassat.
De la totalitat de persones que estan fent un tractament d'aprimament, fins al 50% d'elles estan afectades de "menjar compulsivament".  Sovint aquestes malalties suposen un canvi en la conducta de lespersones.
Sorgeix perquè en els últims anys, els mitjans de comunicació i publicitat projecten la imatge de persones molt primes com a models d’èxit i de bellesa. Hi ha persones que són més sensibles a aquest missatge i rebutgen el seu cos perquè no es correspon amb aquesta imatge “perfecta”.





















Tipus de bulímia
Existeixen 2 tipus de bulímia:
Tipus"Purgatiu": persona que usualment es provoca el
vòmit o abusa de laxants i / o diürètics per prevenir l'augment de pes.

Tipus "No purgatiu": persona que utilitza altres conductes compensatoris no purgatives com no esmorzar o l'exercici excessiu, però no és provoca el vòmit ni abusa de laxants i / o diürètics.


















Criteris diagnòstics
Criteris diagnòstics debulímia segons el Manual Diagnòstic i Estadístic dels trastorns mentals (DSM-IV)
A. Episodis recurrents d’afartaments compulsius. Un afartament compulsiu es caracteritza per:
1. Menjar en un període curt de temps una quantitat important de menjar, més que la que podrien menjar en circumstàncies semblants la majoria de persones.
2. Sentiment de pèrdua de control sobre la ingestió durantl’episodi (sentiment de no poder parar de menjar o de no controlar el que es menja).

B. Conductes compensatòries inadequades i recurrents per prevenir guanyar pes, com ara vòmits autoinduïts, abús de laxants, diürètics, ènemes o altres medicacions, dejú o exercici excessiu.

C. Freqüència d’ almenys dos afartaments compulsius per setmana i conductes compensatòries inadequades durant...