Bulimia

Què és?
És un trastorn on la persona bulímica és incapaç de dominar l’impuls de menjar desmesuradament i d’amagat i posteriorment el sentiment de culpa l’empeny a vomitar, per tal de no augmentar depes.

Història:
En l’àmbit mèdic i social va començar a tenir importància als anys 70 quan es va publicar una sèrie d’informes descrivint el síndrome d’afartament i purga d’unes universitàriesamericanes.
Als anys 80 és va classificar com a trastorn mental i es van fer nombrosos estudis.

A qui afecta?
Sobretot es dóna en noies joves i sobretot es desenvolupa en menors d’edat. Per cada un cas quees dóna en nois, es dóna nou en noies.
Un 20% dels casos que es donen pertanyen al grup de risc.

Com afecta?
El malalt té una distorsió sobre el seu propi cos i por a engreixar.

Tractament:
Eltractament de la bulímia, sempre per part d'experts, inclou normalment teràpia psiquiàtrica, psicològica i un programa d'educació nutricional.
D'altra banda, un grup de metges de l'hospital deBellvitge participa en la creació dels primers videojocs amb finalitat terapèutica que es desenvolupen a Europa.


Símptomes:
Fa grans àpats, s’afarta i després es sent culpable.
Amaga menjar, dejuna o fa dietesmolt rigoroses.
Abusa de productes laxants o diürètics.
Va molt sovint al lavabo després d’haver menjat.
Perd o guanya de 5 a 10 kg en poc temps.
L’afecten molt els comentaris de la gent sobre elseu aspecte.
Té canvis sobtats d’humor, ànim depressiu i autoestima baixa.
Irregularitats menstruals.

Causes:
No hi ha una única causa, sinó que és el conjunt dels següents factors:
Pressió del contextsocial, amistats, mitjans de comunicació, família per uns determinats cànons de bellesa.
Canvis en les amistats, família, centre escolar, viscuts de manera estressant o preocupant emocionalment.Persones amb inseguretat, una baixa autoestima, introvertides.
Persones molt exigents amb elles mateixes, perfeccionistes.
Interpretació de les vivències de manera extremista i rígida, blanc o negre....