Bullying

Hi ha moltes definicions de aquest terme, com per exemple de la RAE, que def ineix la paraula “maltrato” com Acción y efecto de maltratar. Com aquesta definició podem trobar també la definició d’un expert en aquest tema com en Dan Olweus, aquest defineix aquest terme per primer cop a 1978 els termes de bully, que anglès significa agressor y la paraula bullying acció de agredir: .

I.Diferenciació amb altres fenòmens paral•lels
Una cosa son les males relacions que poden existir en un grup d’iguals i altre molt diferent el maltractament. Un altre factor que s’ha de tenir en compte es la edat ja que pot ser que una depressió o els petits altibaixos ja que son típics a la adolescència i pre-adolescència.

II. Característiques del bullying

• Víctima indefensa acatada per el agressor.• Persistència – continuïtat. La agressió es de una manera continuada.
• El dolor sostingut, no sols en el moment d’atac sinó també crea en la víctima la por de tornar a ser agredit.
• Es trenca la relació entre iguals quan parlem de maltractament, ja que guanya la llei del més fort.
• La amenaça pot estar dirigida a una sola persona però per un o un grup de persones.

Evolució
Laagressivitat entre els escolars no es gens nou, però en la actualitat s’ha incrementat la seva preocupació per aquest fet, ja que apareix més pels mitjans de comunicació.
El bullying ha sigut molt estudiat a Europa, Japó, Estats Units. . . Segons el país, el significat i el enllaç del concepte es diferent.
En Europa es a partir de 1982 quan es comença a estudiar sobre el tema quan a Noruega, tresnens, entre 10 i 14 anys es van suïcidar a per sofrir abús escolar. A partir d’aquest fet el Ministeri de Educació noruec va iniciar una campanya en contra els problemes de agressors i víctimes en les escoles de Educació Primària i Secundaria.
A partir d’aquest fet situat als països nòrdics el interès per el bullying es va estendre per tota Europa i Nord-americà. Es van fer nombrosos estudis sobreel fet. Als anys 80 la força d’aquestes investigacions es centra al Regne Unit e Irlanda. Als 90 es van establir nombroses experiències de intervenció a Alemanya i Holanda.
Actualment Gran Bretanya i França son els països amb més inquietud sobre el tema. A França es tracta el tema d’una manera general de violència juvenil no en concret.
La actuació dels medis de comunicació ha fet adoptar unaposició més sòlida davant el rebuig del fenomen, amb informació i casos.
 Concretament a Espanya;
Estudis de la incidència.
En 1992 i 1999 es van fer diferents estudis sobre aquest tema però el més ampli va ser el de la Universitat de Sevilla, que va realitzar tres estudis molt amplis sobre el maltractament entre alumnes. El primer estudi es va realitzar amb la col•laboració de Peter Smith, queva valora el nombre de maltractament entre iguals. El segon treball es va concentrar en el projecte Sevilla Anti-Violència Escolar (SAVE) que va inclou mesures de intervenció. El tercer estudi es va denominar Projecte Andalusia Anti-Violència Escolar (ANDAVE) es va realitzar durant el 1997-1998. Aquest estudi es va basar en un qüestionari sobre la intimidació i maltractament entre iguals. Aquestaprova consta de quatre parts:
• Autopercepció de la convivència escolar
• Autopercepcio com víctima de altres
• Autopercepcio del abús als companys
• Tipus de abusos als companys
A Catalunya, es va realitzar un treball per la Generalitat amb 7.416 alumnes de 12 a 14 anys en el curs 2001-2002. En el 2002 a San Sebastian es va realitzar també un estudi amb un qüestionari similar al utilitzat aCatalunya. Van ser estudis fets de la mateixa manera únic que canviava era el lloc on va ser fet. Es van comparar els resultats i es va veure com 10% dels escolars son maltractats sense motius i que el 3% dels escolars son objecte de maltractament reitera.
De tots aquests estudis es treuen les principals característiques del bullying;
On es troben més cassos d’aquest fet es al primer cicle de...