Cabaret postguerra (català)

Aitor Gabaldà González
Història
El cabaret de la postguerra

Context históric
Acabada la Primera Guerra Mundial, la "guerra per acabar amb totes les
guerres", com proclamava la propaganda d'aquells temps.
Alemanya, derrotada i empobrida, entra en un període d'ebullició social i
cultural.
El 1919 s'estableix la República de Weimar, després del que es va nomenar
com la Revolució deNovembre.
A grans trets, la República de Weimar es va caracteritzar pel domini dels
partits socialistes, especialment la socialdemocràcia i la seva ozialpolitik
(política de benestar social).
La República no va tenir descans. Va viure sota revoltes, intents
revolucionaris, violència de grups dretans, intents de cops d'estat ), la
hiperinflació i el cop de mort final que va donar la caiguda de WallStreet
el 1929 que produeix una crisi econòmica mundial i que porta als nazis en
poder quatre anys mes tard, el 1933.

Què es el cabaret
Partim de la base del seu antecedent: el cafè concert nascut a la revolució
francesa, que es popularitza a la segona meitat del segle XIX. Eren llocs
on la gent anava exclusivament a divertir-se però els creadors van voler
quelcom més intel·lectual.Així doncs, es tornarà una genuïna forma d'art a Alemanya, combinació de
ball, cançons, drama i altres espectacles dissenyats per fer pensar al públic
mentre es divertia. Utilitzant una letal combinació d'alcohol, sexe i
política, els cabarets alemanys del segle XX eren el centre d'un estructurat

ambient amb una sèrie de petites taules on l'audiència podia menjar, beure i
veure les actuacions.La mescla de menjar, beguda i art va ser una combinació única que
alimentava un nivell d'intimitat entre performers i espectadors mai vista
fins a aquell moment. Aquests jugaven un paper especial com a via
alternativa als discursos polítics, apropant-los a un entreteniment banal i
va passar a ser un varímetre de l’opinió pública i una forma “d’escapisme”
que enllaçava el contingut polític ila sàtira.
L’expressionisme i l’esclat cultural
El terme "expressionisme" s'utilitza per primera vegada el 1901, durant la
Primera Exposició de fauvistes i cubistes.
A Alemanya, es converteix en l'eina d'expressió de l'ànima torturada d'un
poble embolicat en el caos, rebutjant els horrors de la guerra passada,
retratant la realitat convulsa d'un país que per moments es desarmava.
Amb elsseus colors violents i la seva temàtica de solitud i de misèria,
l'expressionisme va reflectir l'amargor que va envair als cercles artístics i
intel·lectuals de l'Alemanya preguerra, així com de la Primera Guerra
Mundial (1914-1918) i del període d'entreguerres (1918-1939). Aquesta
amargor va provocar un desig vehement de canviar la vida, de buscar noves
dimensions a la imaginació i de renovarels llenguatges artístics.
L'expressionisme defensava la llibertat individual, la primacia de
l'expressió subjectiva, l’irracionalisme, l'apassionament i els temes
prohibits –ho morbós, demoníac, sexual, fantàstic o pervertit–. Va intentar
reflectir una visió subjectiva, una deformació emocional de la realitat, a
través del caràcter expressiu dels mitjans plàstics, que van cobrar unasignificació metafísica, obrint els sentits al món interior. Entès com una
genuïna expressió de l'ànima alemanya, el seu caràcter existencialista, el
seu anhel metafísic i la visió tràgica de l'ésser humà al món li van fer reflex
d'una concepció existencial alliberada al món de l'esperit i a la preocupació
per la vida i la mort, concepció que se sol qualificar de "nòrdica" per
associar-se altemperament que tòpicament s'identifica amb l'estereotip dels
països del nord d'Europa. Fidel reflex de les circumstàncies històriques en
què es va desenvolupar, l'expressionisme va revelar el costat pessimista de
la vida, l'angoixa existencial de l'individu, que en la societat moderna,
industrialitzada, es veu alienat, aïllat. Així, mitjançant la distorsió de la

realitat pretenien impactar a...