caca

Resum del tema IV. 1

Castella .

Institucions

La unió personal

L'ascens al tron d'Isabel i Ferran

EL REGNAT DELS REIS CATÒLICS
Al llarg del segle XV és desenvoluparen intenses lluites civils produïdes pels desitjos dels
monarques de concentrar la seva autoritat i per les pretensions contràries de les classes privilegiades
(noblesa, patriciat urbà) per tal de mantenir el poder enmans de la tradicional comunitat del regne.
Igualment, les monarquies aprofitaren l'existència d'intenses lluites socials per assegurar el seu poder.
Aquest conflicte es soluciona amb la consolidació de l'autoritat central del monarca i la formació
d'entitats polítiques ben definides per fronteres: els “estats-nació”.
A Castella els conflictes polítics van ser continus. La successió d'Enric IV(1454-1474) va plantejar
la lluita entre la seva filla Joana la “Beltraneja” i la germanastra del rei, Isabel de Castella, casada en
secret i contra la voluntat del rei amb Ferran, hereu de la corona d'Aragó. A la mort del rei Enric IV
(1474), Isabel es fa proclamar regna de Castella i va conferir a Ferran participació en el govern però no el
dret successori. L'enfrontament militar vaesclatar, Joana va rebre el suport de Portugal i de gran part de
la noblesa al temps que Isabel trobava partidaris entre certes famílies nobles castellanes i la corona
d'Aragó. Finalment el resultat de la guerra va ser favorable a Isabel que va poder derrotar les forces de
Joana la Beltraneja a la batalla de Toro (1476). Pel tractat d'Alcàçoves (1479) Portugal reconeix
definitivament els dretsd'Isabel, al temps que Joana ,abandonada, ingressarà en un convent a Portugal.
Respecte a la corona d'Aragó, particularment al principat de Catalunya, es van produir intenses
lluites socials que enfrontaren als pagesos contra els nobles (pagesos de remença ) i als menestrals
contra les oligarquies ciutadanes defensores dels seus privilegis (la biga i la busca . Dins aquesta
situació s'inicià unconflicte successori entre Joan II i el seu fill Carles de Viana. El rei va cercar el suport
dels pagesos de remença i dels menestrals, al temps que la Generalitat acceptà Carles com hereu en
contra dels interessos de Ferran (fill d'un segon matrimoni de Joan). La mort de Carles no va impedir la
guerra civil perquè l'oligarquia catalana va crear un Consell del Principat. Finalment Joan II vaposar
setge a Barcelona forçant la seva rendició. A la mort de Joan II en 1479, Ferran ocupà la corona d'Aragó
en una delicada situació econòmica i social.
L'organització política de la monarquia hispana
El matrimoni, el 1469, dels hereus del regne de Castella i de la corona d'Aragó significà una unió
personal dels dos monarques o unió dinàstica de les corones, és a dir, els regnes compartienels mateixos
monarques però en cap cas significava la integració territorial, jurídica, institucional, administrativa o
econòmica de Castella i Aragó. D'aquesta manera cada territori comptava amb les seves lleis i institucions
particulars, la seva llengua, el seu sistema d'impostos, d'encunyació de moneda i de duanes pròpies. Així i
tot es va acabar per imposar la superioritat demogràfica ieconòmica castellana, i una castellanització de
la casa reial una vegada que Ferran es va assentar a terres castellanes. Igualment es produïren algunes
modificacions en el funcionament institucional de la Corona d'Aragó: s'instaurà la figura del virrei i es
creà el Consell suprem d'Aragó.
La nova monarquia va imposar la seva autoritat a la noblesa que havia protagonitzat tantes revoltes.
A canvi,la monarquia va garantir la base de la riquesa aristocràtica i els seus drets jurisdiccionals associats
a la terra, igualment va mantenir la seva influència social. Així Les Corts castellanes -integrades per la
noblesa, el clergat i els representants de les ciutats- no van poder exercir mai de contrapès a l'autoritat
dels monarques. Poques vegades varen ser convocades i es varen limitar a...