Caca

6. Ara ens centrem en els capítols desenvolupats a l’imperi grec. En aquesta part (la tercera) la relació amorosa entre Tirant i Carmesina pren protagonisme. Tirant arriba a l’imperi grec, requerit per l’emperador, amb l’objectiu de lluitar contra els turcs, que han posat setge a Constantinoble. El nostre heroi és rebut amb tots els honors per la cort reial: l’emperador, l’emperadriu, la sevafilla Carmesina, les donzelles... Tirant de seguida se sent atret per la bellesa de la princesa. Tot seguit l’escena es desplaça en una cambra decorada amb tapissos que recreen amors de parelles il·lustres de la literatura antiga i medieval (els de Floris i Blancafor, els d’Eneas i Dido...).

Informeu-vos (a través de pàgines d’Internet) de les històries amoroses que protagonitzen aquests*personatges i feu-ne una breu exposició tot relacionant-les amb l’aventura amorosa de Tirant i Carmesina.


CONTEXTUALITZACIÓ DESDE TRES PUNTS DE VISTA POLÍTIC, SOCIAL I CULTURAL
València és el nucli de confederació catalanoaragonesa, viu una època de progrés i prosperitat econòmica i política amb gran vitalitat respecte la resta d’europa que passa per una crisi important marcada per les pestes, lesplagues o inundacions.
València es recuperarà de la crisi fàcilment gràcies a:
* L’estabilitat al camp .
* El creixement artesanal.
* El creixement mercantil i financer que va atreure capital forà.

L’estructura social de l’epoca:
* Rics: noblesa, cavallers, burgesos de rang, ciutadans urbans...
* L’estatus mitja: burgesos, professions lliberals i mercantils...
*Pobres: poble menut, oficis artesans, pagesos lliures o dependents...

La classe cavalleresca a la València de XV, la tardor e l’edat mitjana
El món cavalleresc ha caigut en crisi, no té vigència. Com la classe es manté per uns codis que són forçats i artificial en una societat que ha evolucionat.

Punt cultural:
* La prosperitat política i econòmica va facilitat l’expansió urbana i ladinamització cultural.
* Edificacions arquitectòniques: La Llotja, el Consolat de Mar, escultures, palaus, la catedral.
* La producció de la literatura de qualitat: A.marh, J.Martorell, J.Roig, J.Roís de Corella.

Tirant i Carmesina:
Carmesina és la filla de l'emperador de l' Imperi Grec, i per tant infanta grega. De gran bellesa i innocència,queda enamorada de Tirant, i en confessa elseu amor a la seva cosina Estefania. El cavaller anglès declara el seu amor a Carmesina amb molt d'enginy, utilitzant un mirall. La seva relació comença molt tímidament amb petits detalls com la camisa que regala Carmesina a Tirant quan aquest va al camp de batalla o quan després de renyar-lo per l’atreviment de Tirant de declarar-li el seu amor, ella va a la seva cambra i deixa que li besi els ullsi els cabells.
Després de la batalla contra els turcs, Tirant es mor de desig i en demana la seva satisfacció a la Princesa, però aquesta és totalment no vol entregar-li el seu cos. Estefania, proposa una solució per als enamorats: Tirant i Diafebus aniran a la nit a la cambra de Carmesina i Estefania, on Estefania i Diafebus consumaran la seva relació i Tirant i Carmesina realitzaran jocseròtics, davant de la rotunda negativa d'aquesta a consumar la seva relació. Després, Tirant va haver d'anar al nord d' Àfrica però la seva embarcació, on també hi havia Plaerdemavida, va naufragar. Van sobreviure Tirant, Plaerdemavida i un altre mariner, però cadascú va córrer la seva sort i van ser recollits a llocs i per persones diferents. Molt de temps després, Tirant i Plaerdemavida es vanretrobar i Tirant va tornar a Constantinoble per retrobar-se amb Carmesina. De nou amb l'ajut de Plaerdemavida, Tirant es va tornar a ficar al llit de la Princesa, on consumen feliç i definitivament el seu matrimoni. Tirant entra triomfalment a Constantinoble on el l'emperador li concedeix el títol de Cèsar de l' Imperi i la mà de la seva filla.
Al cap d'un temps, Tirant agafa una pulmonia a...