Caca

EL JURAMENT DELS HORACIS

1. Situació i documentació general

Catalogació
Títol: El Jurament dels Horacis
Autor : Jacques-Louis David (París,1748-Brusel·les, 1825)
Situació cronològica: 1784-1785
Estil: Neoclàssic
Ubicació: Museu del Louvre, París.
Descripció material i tècnica
Tècnica : pintura a l’oli (barreja dels pigments amb olis vegetals)
Suport: llenç
Dimensions: 3,30m x4,25m

2. Anàlisi formal i estilístic

Composició: Organitzada amb gran ordre i equilibri assumint un dels preceptes de la pintura neoclàssica: la claredat compositiva.

A grans trets, es tracta d’una composició tancada, simétrica, emmarcada en un espai arquitectònic en què les figures s’integren a la perfecció, amb una aplicació estricta de la perspectiva lineal i uns personatges que essituen en un pla únic, a la manera dels relleus dels frissos clàssics.

Si analitzem més en detall, la composició es configura a partir dels tres arcs del fons de la sala: en el de l’esquerra se situen els tres personatges masculins; en el del mig, el home més gran; i al altre, les dones i els nens. Els diferents grups de personatges resten junts, però sense arribar a tocar-se físicament.

Elnúmero 3 és una constant de l’obra: tres arcs, tres grups, tres homes, tres dones, tres espases...

També pren una gran importància la distribució dels elements segons diverses figures geomètriques: els joves i el home més gran, formen, en ser aproximadament de la mateixa mida, un rectangle; les cames dels joves i les del home es resolen amb triangles; les dues joves que es planyen i la dona ambels nens, també.

Finalment, al centre de la tela hi ha representades les espases alçades i els braços dels homes, marcant el tema central de l’obra i el punt de fuga de les línies convergents de la composició.

Ritme: L’energia i la vitalitat que desprenen els cossos dels homes (línies rectes verticals i diagonals) queden contrarestades per l’abatiment dels cossos femenins, pròxims aldesmai (línies corbes). La tensió de la musculatura dels cossos masculins, el suau moviment dels vestits, contrasten amb el desmai dels cossos de les dones.

Línia pictòrica i formes: David mostra un estil depurat, típicament neoclàssic, on el dibuix predomina sobre el color. Les pinzellades són invisibles, no hi ha cops de pinzell (típics del Rococó), demostrant que el quadre és més important quel’artista.

Té molta cura de perfilar amb gran delicadesa i detallisme totes les figures a través d’un modelatge anatòmic perfecte, que recorda la puresa acadèmica de l’escultura clàssica.

És interessant percebre com el pintor utilitza les línies rectes per traçar els personatges masculins i les línies suaus i rodones pels femenins. Aquest fet reforça visualment l’actitud més agressivadels homes i la més sentimental de les dones (les úniques que podien mostrar sentiments, els homes havien de cumplir amb el deber).

Color : Els colors són brillants i purs. Predominen les tonalitats apagades en vermells, ocres i grisos (indica la importàcia de la història per sobre de la vessant artística en sí).

Les tonalitats fosques són utilitzades per al fons i les clares per les figures.Cal resaltar el vermell, utilitzat en les tres parts en què es divideix el llenç, i que permet al pintor equilibrar cromàticament l’escena.

Llum : Total l’escena està banyada per una llum tènue i freda que procedeix d’un focus extern, no visible, per la part esquerra. Aquest tractament de la llum, que s’inspira en el tractament que en feia Caravaggio (barroc italià), fa que les figuress’aproximin a l’espectador mentre allunya el fons arquitectònic que resta en tenebres.

La llum també projecte les ombres perfectament delimitades dels joves cap a la figura central i les dones, unificant el conjunt.

3. Interpretació de l’obra

a. Tema: Literari, inspirat en la tragèdia literaria Horace, realitzada pel dramaturg francès del s. XVII Pierre Corneille, basada, al seu torn,...