caca

RECORDS

Feia temps que no pujàvem al poble. Recordo aquells calorosos estius on l’únic que voliaera pujar a Llinars i poder oblidar-me de tot. Veure als cosins i pasar-nos les hores jugant a fet i amagar entre les altes males herbes del Prat del costat del mas, fer llargs passeigs al costat delriu ple de peixets i capgrossos on ens banyàvem les tardes més caloroses, fer voltes eternes pel poble amb bicicleta les quals acabàvem sempre amb un gelat a la plaça.Encara recordo ajudar a l’avi amb l’hort, sobretot quan hi havien maduixes per collir. Els grans banquets que ens preparava l’àvia per dinar,el seu estofat i el seu típic i deliciós flam d’ou. Però els millors dies per mi eren aquells en els que l’avi estava de bon humor i ens muntava la piscina, els cosins i jo ens passàvem hores, tardessenceres fent el boig a la piscineta, i quan ja estàvem esgotats sentíem l’olor del magnífic pa de pessic de l’àvia acabat de sortir del forn, corríem cap a la cuina com llops afamats i ens elcruspíem gairebé tot mentre l’àvia somreia satisfeta. I alguns dies, si teníem sort, per la nit ens estiràvem al prat i podíem contemplar una pluja d’estrelles en un silenci sepulcral on només s’escoltavenels grills. Tots aquests moments, imatges, olors, em venen al cap al cotxe camí cap al poble mentre baixo la finestra i trec el cap per sentir el vent a lacara. M’entristeixo al pensar que tot això ha canviat i que forma part d’un passat llunyà. Desde la mort de l’avi tot havien sigut corre cuites, papers i més papers. L’àvia estava molt deprimida ija gairebé no sortia de casa. Ara el mas, al no ser-hi l’avi, s’havia convertit en una càrrega per l’àvia la qual no podia portar tota sola, eren masses records per ella i massa feina. Havien...