Caca

I com a persona sóc quelcom molt especial, perquè encara que tots els éssers humans tenim la mateixa naturalesa, cada persona és diferent.

Els éssers humans som éssers naturals
Si em poso a pensar una mica, m'adono de seguida que hi ha moltes en mi que no depenen de mi: el meu color de pell, la meva alçada, qui són els meu- pares, el moment en què he nascut, etc. I això també els passa a laresta, a tot el món. Jo no escullo ser jo. Això és només una cosa que succeeix. Som éssers naturals, i la nostra naturalesa consisteix en "ser humans".
Els éssers humans estem constituïts per una part fisicobiològica que ens fa ser així, com som, i que guarda relació amb les necessitats bàsiques de supervivència que tenim com a éssers vius: respirar, menjar, dormir, aixoplugar-nos,comunicar-nos... La major part d'aquestes característiques que formen part de mi són comunes a la meva espècie. Unes altres m'han estat transmeses de manera específica a través dels meus gens. En tot això no ens distingim de la resta dels animals.

Som diferents gràcies a les nostres decisions
Els animals, com nosaltres, necessiten menjar, però no decideixen quin menjar els agrada més. Necessiten dormir, peròno es proposen anar-se'n a dormir molt aviat, com jo, per estar més descansat el dia que jugo un partit. Quan estic trist/a i tinc ganes de plorar, puc reprimir les meves llàgrimes perquè no vull entristir les persones que m'estimen. També sóc capaç d'esforçar-me per tal d'aconseguir allò que em proposo, tot i que per fer-ho hagi de renunciar a algunes coses que m'agraden.
Els animals repeteixenles pautes de la seva espècie, generació rere generació, però no es rebel•len contra elles o les canvien. Tanmateix, nosaltres, els humans, prenem decisions i, en fer-ho, modifiquem la nostra vida.

Som únics i irrepetibles
Fer això diem que nosaltres tenim particularitats úniques. Hi ha també una part psíquica que ens constitueix i en funció de la qual tenim raó, sentiments i voluntat perdecidir.
Ens distingim per la capacitat de pensar, reflexionar, inventar i executar els nostres projectes. També gaudim d'afectivitat, que ens permet estimar altres éssers, sentir la necessitat de comunicar-nos, donar valor a allò que ens passa.
D’igual manera, decidim el que ens agrada i el que no, el que ens sembla bé i el que no. Dubtem de vegades, però acabem fent el que ens convé.
I,sobretot, tenim consciència de nosaltres mateixos.

Som persones
Sabies que la paraula persona prové del teatre? Originàriament el terme grec, del qual deriva el nostre mot, significava "màscara". Es tracta de la màscara que cobria el rostre de l'actor en interpretar el seu paper en una obra. Persona és el personatge, el rol que caracteritza c adascun dels que intervenen en la representació. Per això,quan parlem de caracteritzar algú, el que fem és descriure com és, quins són els trets que el distingeixen dels altres. Cadascú de nosaltres, com a persones, tenim les nostres pròpies característiques, les que fan que jo sigui jo.
Ser únic i irrepetible és el que em fa ser una persona, és a dir, algú amb consciència, lliure i independent, diferent dels altres, i que pren les seves pròpiesdecisions.
 

2. COM SÓC?

A la Grècia Clàssica, a Delfos, es va construir un santuari dedicat al déu Apol•lo. A la part frontal del temple hi figurava una inscripció que deia: Coneix-te tu mateix. Els grecs interpretaren el suggeriment com el primer pas cap a l'autèntica saviesa.

El que no m'agrada de mi
Conèixer-nos nosaltres mateixos és important per prendre qualsevol decisió a la vida. Peròpoques vegades ens preguntem com som.
I quan ho fem, sobretot en l'adolescència, passa que la imatge que obtenim no ens agrada: no només sóc massa baixet/a, o massa alt/a, tinc massa grans, o massa pèl, per citar alguns trets físics que em fan patir excessivament, sinó que sóc massa tímid/a o massa brusc/a o massa impulsiu/va...
No m'acostumen a agradar els trets de la meva personalitat, i el...