Caca
Páginas: 2 (403 palabras)
Publicado: 19 de febrero de 2013
1· La globalització de l’economia:
L’economia de la majoria de països del món està molt interrelacionada. Les multinacionals fragmenten i deslocalitzen la producción de bens i de serveis, i actúenprescindint de les fronteras i dels estats.
Tot aixó és possible per l’enorme desenvolupament dels sistemes de transport i de comunicació.
Aquesta mundialització de la producción, del comerç i de lesactivitats financeres produeix una gran independència entre l’economia dels diferents països i entre els diversos sistemes productius. És per aixó que parlem de la globalització de l’economia. Unaeconomia integrada en un únic sistema econòmic mundial organitzat sota els principis del capitalisme.
L’economia global es caracteritza pel domini que exerceix un gru reduïr d’empreses multinacionalssobre la producción, els comerç i les finances mundials.
1.1 Els impulsors de la globalització:
El procés de globalizació ha estat impulsat per les multinacionals i pels grans mercats, però tambéper algunes organitzacións d’àmbit internacional i pels estats més poderosos.
El Fons Monetari Internacional (FMI) supervisa i dirigeix la política econòmica del món. Concedeix prestegs alspaïsos pobres a canvi que apliquen la seva política económica.
El Banc Mundial (BM) finança proyectes als països menys desenvolupats, tot imposant el seu model de desenvolupament.
L’OrganitzacióMundial del Comerç (OMC) fixa les regles del comerç internacional.
El G-8 és un grup format pels 8 països amb economies més avançades i poderoses: EEUU, Japó, Alemanya, Regne Unit, França, Itàlia,Canadà i Rússia.
1.2· El centre i la perifèria de l'economia global:
La interrelació que hi ha entre l'economia de tots els països del món no suposa que tots ocupin una posició similar dins delsistema econòmic mundial.
Hi ha uns països que constitueixen el centre de l'economia mundial. Tenen un alt nivell de productivitat, controlen el comerç i la informació, i disposen de capitals i de...
L’economia de la majoria de països del món està molt interrelacionada. Les multinacionals fragmenten i deslocalitzen la producción de bens i de serveis, i actúenprescindint de les fronteras i dels estats.
Tot aixó és possible per l’enorme desenvolupament dels sistemes de transport i de comunicació.
Aquesta mundialització de la producción, del comerç i de lesactivitats financeres produeix una gran independència entre l’economia dels diferents països i entre els diversos sistemes productius. És per aixó que parlem de la globalització de l’economia. Unaeconomia integrada en un únic sistema econòmic mundial organitzat sota els principis del capitalisme.
L’economia global es caracteritza pel domini que exerceix un gru reduïr d’empreses multinacionalssobre la producción, els comerç i les finances mundials.
1.1 Els impulsors de la globalització:
El procés de globalizació ha estat impulsat per les multinacionals i pels grans mercats, però tambéper algunes organitzacións d’àmbit internacional i pels estats més poderosos.
El Fons Monetari Internacional (FMI) supervisa i dirigeix la política econòmica del món. Concedeix prestegs alspaïsos pobres a canvi que apliquen la seva política económica.
El Banc Mundial (BM) finança proyectes als països menys desenvolupats, tot imposant el seu model de desenvolupament.
L’OrganitzacióMundial del Comerç (OMC) fixa les regles del comerç internacional.
El G-8 és un grup format pels 8 països amb economies més avançades i poderoses: EEUU, Japó, Alemanya, Regne Unit, França, Itàlia,Canadà i Rússia.
1.2· El centre i la perifèria de l'economia global:
La interrelació que hi ha entre l'economia de tots els països del món no suposa que tots ocupin una posició similar dins delsistema econòmic mundial.
Hi ha uns països que constitueixen el centre de l'economia mundial. Tenen un alt nivell de productivitat, controlen el comerç i la informació, i disposen de capitals i de...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.