Cacaculopedopis

Arnau Salvador 7/4/13
ELS SISTEMES NERVIÓS I HORMONAL
1. Els sistemes de la coordinació
Mitjançant la funció de relació, les persones, com tots els altres éssers vius, rebem informació i elaborem resopstes.
Per duur a terme les funcions de relació, les persones necessitem disposar d’un sistema de coordinació que ens permeti detectar els canvis que es produeixen en el medi,analitzar-los i respondre-hi elaborant les repostes adequades, cosa que s’aconsegueix gràcies a:
El sistema nerviós: està format per teixit nerviós, i elabora respostes ràpides i poc duradores. Actua per mitjà d’impulsos nerviosos, que es propaguen al llarg dels nervis.
El sistema endocrí: està constituït per glàndules endocrines, i elabora respostes molt lentes però duradores. Actua per mitjàde missatgers químics, les hormones, que viatgen per la ang fins a la cèl·lula o l’òrgan sobre el que actuen.
Elements que intervenen en la coordinació
El receptor: és l’estructura capaç de percebre els estímuls i de transmetre’ls als centres nerviosos. Els òrgans dels sentits són receptors que capten els estímuls de l’exterior de l’organisme. S’anomena estímul qualsevol canvi, tant del’exterior com de l’interor del cos.
El centre nerviós: és l’òrgan encarregat de rebre la informació percebuda pels receptors, processar-la, i d’elaborar i transmetre un seguit de respostes als òrgans efectors.
L’efector: és l’òrgan encarregat d’executar la resposta. Hiha dos tipus d’efectors.
Els músculs: produeixen les respostes motores.
Les glàndules: produeixen respostes secretores.



2. elscomponents del sistema nerviós
El sistema nerviós està constituït per dos tipus de cèl·lules: les neurones i les cèl·lules de la glia.

Les neurones
Les neurones reben i transmeten senyals. La transmissió d’aquests senyals es duu a terme per mitjà d’impulsos nerviosos, i es produeix com a conseqüència de determinats canvis en la membrana plasmàtica de la neurona. Els impulsus nerviosos semprees desplaçen en el mateix sentit.
Les neurones no estàn en contacte entre sí, sino que entre elles hi ha l’espai anomenat sinapsi.
La transmissió d’impulsos nerviosos es duu a terme per mitjà dels neurotransmissors
Quan l’impuls nerviós arriba a l’extrem de l’akó, s’alliberen els neurotransmissors a l’espai sinàptic.
Hi ha diferents tipus de neurones:
Neurones sensitives: porten la informaciócaptada pels receptors fins al sistema nerviós central.
Neurones motores: envien la informació des del sostema nerviós central fins als efectors i provoquen la contracció dels músculs o secreció de glàndules.
Neurones d’associació o interneurones: formen part del sistema nerviós central. Connecten les neurones sensitives amb les motores.
Les cèl·lules de la glia
Les cèl·lules de la glia estanintercalades entre les neurones, i les protegeixen. Aïllen o alimenten. Les principals cèl·lules de la glia són els astròcits, que nodreixen les neurones, i les cèl·lules de Schawann, que s’entortollen al voltant de l’axó de determinades neurones formant una coberta aïllant de mielina.





3. El sistema nerviós
El sistema nerviós és l’encarregat d’analitzar els estímuls, tant externs cominterns, i d’elaborar les respostes necessàries per al funcionament de l’organisme.
El sistema nerviós central: és l’encarregat del control del cos i de les activitats que duu a terme.
El sistema nerviós perifèric: transmet els impulsos nerviosos des dels receptors fins al SNC, i d’aquests, als efectors.
El sistema nerviós central
El sistema nerviós central està format per l’encèfal i lamedul·la espinal, que estan protegits pel crani i la columna vertebral, respectivament.
Està protegit per les membranoses meninges, i el líquid cefaloraquidi, que té la funció d’amortir els cops.
L’enncèfal: està al crani i consta:
El cervell: està dividit per l’hemisferi esquerra i el dret. La superficie forma circumvolcions. La zona més externa del cervell és l’escorça cerebral, i esta formada...