cacatua

Les cacatues són psitaciformes de mitjans a grans, que poden mesurar 30 - 68 cm, sent Nymphicus hollandicus l'espècie més petita. Són ocells de bec massiu amb una cua més o menys llarga i una llenguamusculosa. Tots presenten una cresta erèctil en la part anterior del cap que utilitzen en la comunicació. Aquesta cresta varia de formes, colors i grandària. Comparteixen nombroses característiquesamb les altres espècies de l'ordre, com els dits zigodàctils i la forma del bec. Altres, però, són úniques, com la presència de la cresta erèctil, la presència de vesícula biliar i l'absència dedeterminats pigments al plomatge que els impedeix tenir plomes verdes o blaves.
Hàbitat i distribució

Viuen a medis variats, des del bosc humit fins zones àrides de matolls.
Aquest taxó té unadistribució molt més restringida que els Psitàcids, ja que són originaris d'Austràlia i les illes veïnes. Onze espècies són endèmiques d'Austràlia, set ocupen Indonèsia, Nova Guinea i altres illes delPacífic meridional. Tres espècies viuen tant a Austràlia com a Nova Guinea.

Comportament

La major part de les espècies de cacatues viuen en esbarts. Aquesta característica és aprofitada per ala cria en captiveri.
Taxonomia

La classificació de Sibley-Ahlquist, basada en anàlisis genètiques, va mostrar que la radiació evolutiva que va portar fins a l'aparició del grup no era tan antigacom s'havia suposat, i per això aquest autor les va considerar una subfamília dins dels psitàcids.

Quan les cacatues són considerades una família, sovint són classificades en diverses subfamíliescom en el cas següent:

Subfamília Microglossinae.
Gènere Probosciger, amb una espècie: la cacatua negra (Probosciger aterrimus).
Subfamília Calyptorhynchinae.
GènereCalyptorhynchus, amb 5 espècies.
Gènere Callocephalon, amb una espècie: la cacatua gang-gang (Callocephalon fimbriatum).
Gènere Lophochroa, amb una espècie: la cacatua rosada (Lophochroa...