Cacciari, la societat

“El problema consisteix en el fet que és impossible afrontar el “pluralisme” cultural-religiós de la societat actual “extrapolant” de l’experiència que ha caracteritzat la formació social i estatalde la Modernitat. A determinats discursos, animats d’una indubtable “bona voluntat”, sembla que gairebé no es tracti sinó d’”eixamplar”, de fer més àmplia la idea de “pluralisme” que ens hauria de serja familiar, de reforçar les virtuts “integradores”. Malauradament no és així. A la societat moderna secularitzada hom podia considerar d’haver arribat, fins i tot a través de les contradiccions i elsconflictes que n’han marcat tràgicament la història, al reconeixement de les diferències de valors i visions del món, perquè aquestes diferències “habitaven” un temps comú. El temps històric de lesideologies liberals és el mateix que el de les socialistes. El temps històric de les grans reformes religioses protestants és el mateix que el de la contrareforma catòlica. I encara més, aquestsconflictes decisius maduren a partir d’experiències i vivències comunes; representen desenvolupaments d’orígens compartits, potencialitats immanents a una unitat més pregona, que mai no és explícitamentnegada.
[...]
A la societat multiètnica i multireligiosa que avui es va formant, històries i temps s’oposen. El temps històric d’una família musulmana no és el dels seus veïns, siguin creients ono-creients, educats en una idea secular de laïcitat, com a distinció entre religió i política, fundació del pacte social sobre el fonament dels interessos individuals, construcció de l’horitzó comú, de lapólis, a partir de la primacia del cives, en llur irreductible, i més o menys “pervers” polimorfisme. La conseqüència dramàtica d’aquesta situació és l’entrada en crisi de la figura neutral-agnòsticade l’Estat enfront del sorgiment de conflictes de valors. L’Estat podia dur a terme la seva funció “arbitral” en la mesura que el politeisme dels valors es representava en l’espai d’un panteó...