Cachorros de Nadie












ÍNDEX
1. Elements de la construcció de la identitat personal i professional de l’autor
2. Elements de la construcció de la identitat dels nens explotats
3. Identitat de la Pilar
4. Identitat de Florencio
5. Elements claus que han configurat les relacions educatives


Fitxa tècnica

Títol: Cachorros de nadie
Subtítol: Descripción psicològica de la infànciaexplotada
Autor: Enrique Martínez Reguera
Editorial: Editorial Popular
Lloc d’edició: Madrid
Número d’edició: Novena edició
Any d’edició: 2002
Any de publicació: 1996
Número de pàgines: 204
Temàtica: societat

Primera impressió:
La meva primera impressió sobre el llibre és bona, em va captivar des de el primer moment i crec que em pot servir molt tant a l’hora d’exercir d’educadora socialcom durant els estudis. El que més m’ha agradat del llibre és que posa exemples reals de nens que han patit unes males condicions de vida perquè dóna una visió menys conceptual de les coses, mes tangible i el que menys, que es repeteix molt.
Enrique Martínez Reguera s’implica totalment en el seu treball perquè conviu amb aquests nois. Això és una experiència que t’ajuda a entendre més a aquestsnens però personalment no sé si seria capaç de fer-ho, tot i que m’agradaria.

1. Elements de la construcció de la identitat personal i professional de l’autor

La identitat personal de l’autor està molt relacionada amb la seva identitat professional perquè no separa la seva vida privada de la professional. Viu amb aquests nens anomenats delinqüents, inadaptats, perillosos, atípics, difícils...i molts altres noms desqualificadors. Per això, he ajuntat els elements de la construcció de la identitat personal i professional de l’autor en un únic apartat.
L’autor està totalment en contra dels prejudicis que solen fer psicòlegs, psiquiatres, forenses i la societat en general; diu que baix aquestes etiquetes s’ha trobat un ventall de personalitats diferents, i quasi sempre ha conviscutperfectament bé amb aquests nens, però la societat tendeix a desentendre’s d’aquests nens aparentment problemàtics i prefereix aïllar-los a ajudar-los: “la sociedad considera como peligroso todo lo que no está dispuesta a resolver y que a veces ni acierta a comprender.” (pàg. 92). Per què no es consideren perillosos i delinqüents els polítics, bancs, grans magatzems... que són qui més ens roben i, encanvi, sí que es veuen com a persones perilloses aquells nens que simplement necessiten atenció i comprensió.
La identitat d’una persona es forma a partir del que nosaltres som, del que els altres creuen que som i de les diferents experiències; la identitat no està determinada per la genètica d’una manera directa sinó que és una construcció social, les institucions socials que ens envolten tenenun gran pes sobre la nostra identitat. L’escriptor posa l’exemple que si ell anés a la presó la seva identitat canviaria completament, deixaria de ser Enrique el que té uns títols universitaris, el que dóna classes i conferències, el que ocupa un cert status personal i professional que li atorga la consideració aliena que rep dels seus pacients, alumnes i amics. Ara bé, seria difícil que unapersona amb un context com el d’Enrique acabés a la presó ja que el seu context el porta a no delinquir, no convertir-se en un drogoaddicte o alcohòlic; la majoria dels joves que estan a Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) o presons solen provenir de famílies pobres: “es decir, ocupo un lugar exacto y preciso en el entramado social ... exactamente lo contrario de lo que les ocurre a losniños explotados” (pàg 56).
Critica la manera de funcionar dels reformatoris, diu que el que aconsegueixen instal·lant murs rodejats de reixes i filferros, més les portes i vidres blindats per prevenir que els nens no s’escapin, fermar alguns nens al llit, portar un horari molt estricte, etc.) és que els nens i joves marxin d’allà abans de veure si hi estan còmodes: “he aquí lo paradógico: en...