cafe de la granota:)

Temps i espai interns en la diegesi
d’El Cafè de la Granota de Jesús Moncada
Xavier Iglesias i Gallart
Katalaneko Lektorea / Lector de Catalán

Laburpena
Artikulu honek Jesús Moncada egile katalan ezagunaren El Cafè de la
Granota laneko istorioen barne-denborazkotasun eta -espazioari buruzko azterlan zehatz eta zorrotza egiten du. Era horretan, testuak ikertuta, denbora eta
espazioamugatzen dituzten elementuak bilatu nahi dira.
Narrazioen barne-denbora “orainalditzat” jo da, horixe baita narratzaile
-kronikagilearen irudiaren bitartez agertzen dena. Baliogabetze fede-emailerik
ez dugunez, kontakizunen idazketaren data berekoak direla pentsatzen da, XX.
mendeko 80ko hamarkadako lehenengo bosturtekoan kokatutakoak, alegia.
“Iragana” ere ageri da, kontakizunen gertakarigarrantzitsuenak gertatzen diren garaia, eta Hèctor Moret-ek adierazitako denbora-hipotesia egiaztatuta geratzen dela ondoriozta daiteke. Narrazioaren barne-denbora, beraz, XX. mendeko 50eko hamarkada eta 60ko hamarkadaren hasiera inguruan kokatzen da.
Era berean, zalantzarik gabeko beste ondorio bat atera daiteke: kontakizunen barne-espazioa Mequinensa hiribildu zaharra dela, eta denboraren zeinespazioaren datatzea osatzen duten elementuak direla, aldi berean, lanari
beharrezko batasuna eta koherentzia ematen diotenak, egilearen lan osotik
isurtzen den Mequinensa mitiko hori sortu ahal izateko.
Gako-hitzak: Jesús Moncada, Cafè de la Granota, El café de la Rana, Mequinensa, Mequinenza, literatura katalana.
Resumen
El artículo formula un estudio detallado y exhaustivo de la temporalidad ydel espacio interno de las historias de El Cafè de la Granota del reconocido
autor catalán Jesús Moncada. De esta manera, a través de la investigación textual, se buscan los elementos que los acotan.

94

XAVIER IGLESIAS GALLART

Se considera el tiempo interno de las narraciones en un tiempo llamado
“actual” que aparece a través de la figura del narrador-cronista i que se sitúa a
faltade revocación fehaciente en la época en que se fecha la escritura de los
relatos, en el primer lustro de los años 80 del siglo XX; y en un tiempo pasado
donde suceden los hechos significativos de los relatos y se concluye que la hipótesis temporal expresada por Hèctor Moret queda razonablemente demostrada, situando el tiempo narrativo interno entorno a la década de los años 50 y
principios delos 60 del siglo XX.
Del mismo modo se llega a la conclusión sin lugar a dudas de que el espacio interno de los relatos es la villa vieja de Mequinensa y que los elementos
que conforman la datación espaciotemporal son, a su vez, los que dotan de la
unidad y coherencia necesarias a la obra para la creación de la Mequinensa
mítica que emana del conjunto de toda la obra del autor.
Palabrasclave: Jesús Moncada, Cafè de la Granota, El café de la Rana, Me�
quinensa, Mequinenza, literatura catalana.

INTRODUCCIÓ
La importància de la figura de Jesús Moncada i de la seva obra dins la
literatura catalana contemporània és
sobrerament coneguda arreu i n’és una
prova fefaent les més de vint llengües a
què s’ha traduït la seva obra i la multitud de premis i guardons obtinguts, així
com larecepció social de la seva obra,
tant de la crítica com del gran públic i
de l’àmbit més acadèmic.
A pesar que la datació de la temporalitat interna d’El Cafè de la Granota
de Jesús Moncada ja ha estat formulada
Carrer de Mequinensa
per alguns autors com Hèctor Moret,
Fotografia de Jesús Moncada
«Les poques dates esmentades en les
narracions situen l’acció en la dècada dels anyscinquanta i principis dels
seixanta del segle passat»1, es fa necessari un estudi detallat dels elements
que condueixen a validar aquesta datació mitjançant la descripció exhaustiva dels elements textuals que hi fan referència per via directa o indirecta.
 Moret, 2006: p. 26.

1



TEMPS I ESPAI INTERNS EN LA DIEGESI D’EL CAFÈ DE LA GRANOTA DE JESÚS MONCADA

95

S’endega aquest treball,...