cafe de la granota




CAFÈ DE LA GRANOTA

"







«UN BARRIL DE SABÓ MOLL»

1. La primera narració s’inicia com una contalla: Allò del Florenci va començar que ja es volia fer l’horeta d’anar a dinar — em digué el vell Cristòfol a La Granota mentre bevíem cafè [...]

Des del primer moment entrem en l’artifici que formarà el fil conductor de moltes de les narracions que hi ha aplegades dins delllibre: el vell Cristòfol conta moltes de les històries de la vila a una persona molt més jove (que en molts casos apareix auto esmentada com a cronista) en un espai tan significatiu com és un cafè, el Cafè de la Granota:

a) Qui és en realitat el cronista? Quina funció té plantejar les històries des d’aquest punt de vista? Quin rendiment dóna a Jesús Moncada l’ús d’aquest artifici en moltes deles narracions?

►Un historiador jove , el cronista no pot “participar” a la història, només escoltar. A mes, tot el que pensa el cronista no pot influir en la història. Aquest artifici permet saber la opinió d'una persona durant la història


b) Quines característiques i quines funcions dels cafès d’abans, sobretot els dels pobles, fan que puguem considerar el Cafè de la Granota un espaiespecialment significatiu a l’hora d’explicar i recollir les històries?

►Des de sempre els cafès han estat punt de reunió de moltíssimes històries. Podríem dir que és l'epicentre de les històries, per a introduir-nos en l'ambient del dia del fets l’autor utilitza les següents frases
Uns núvols d'estazi baixaven per l'Ebre
Pareixia que ens volien ruixar amb tintures de dols
Un dia lleig,xiquet, d'aquest que t'esmolen els nervis

2. Comenteu què podem inferir de les paraules que el vell Cristòfol diu al cronista una mica més endavant, respecte de la destinació de les històries que li està explicant:

Ja saps — però em faig la reflexió que els de fora no ho saben i els ho hauràs d’explicar— que el carreró de Sant Francesc és el més costerut dels que travessen lavila de dalt a baix, seguint el pendent de la serra, i van a morir a l’Ebre [...] (p. 7)

►Cristòfol diu aquestes paraules a Jesús perquè molta més gent pugui conèixer el poble, gràcies al llibre que Jesús ha escrit, molta gent coneix molt bé el poble.

3. De fet, el vell Cristòfol no va presenciar més que una part dels esdeveniments que s’expliquen a «Un barril de sabó moll»: la resta són cosesque ha sentit explicar. Comenteu aquest fet relacionant-lo amb:
a) la manera com passen les històries i com s’expliquen després.


b) les xafarderies que es generen, sobretot en comunitats petites.




4. Jesús Moncada, per a introduir-nos en l’ambient del dia dels fets, usa les frases següents:
uns núvols d’estalzí baixaven per l’Ebre
pareixia que ens volien ruixar amb tintures de dolsun dia lleig, xiquet, d’aquells que t’esmolen els nervis

És com si l’autor ens digués que s’està preparant tempesta, al cel i als carrers de la vila de Mequinensa:

b) Observeu la manera de qualificar els noms: la funció adjectiva es pot fer mitjançant un adjectiu (dia lleig), un sintagma preposicional (núvols d’estalzí) o una oració de relatiu (d’aquells que t’esmolen elsnervis). Feu vosaltres també combinacions d’aquests tipus aplicades a la descripció del temps meteorològic o a la del vostre entorn.







5. Pere Camps, patró del llagut Llampec, ordena al peó Florenci que porti un barril de sabó moll a la botiga d’Adelaida:


b) Contraposeu les característiques del caràcter i la manera de ser de Pere Camps i de Florenci.



6. Jesús Moncada ens vadescrivint amb pèls i senyals els diferents llocs per on va passant Florenci amb la seva pesada càrrega, fent-la rodolar costa amunt, i la reacció dels diferents personatges que hi ha en aquest recorregut:

c) Recolliu els noms dels diferents personatges amb què va topant Florenci i els comentaris que fan alguns d’ells. Poseu-vos en la pell de Florenci i digueu què
devia estar pensant en el seu...