Calaxios
Páginas: 16 (3964 palabras)
Publicado: 9 de junio de 2011
666 CALAIXOS
Llum
Capítol 1
L'Eduard tenia una espasa amb la qual jugava a lluita amb el senyor de les tenebres. Un dia l'Eduard va anar al parc amb el seu avi. L'avi li aguantava l'espasa mentre ell jugava. L'avi va anar a l'estanc i ,en tornar, l'espasa havia desaparegut. L'avi i l'Eduard van fer i desfer el camí un munt de vegades, però no la van trobar. L'Eduard va anar rondinanttota l'estona. El seu amic Aleix li va dir que sense l'espasa no es podria enfrontar al senyor de les tenebres.
Capítol 2
L'avi li va dir, quan ja no tenia cap esperança, que l'endemà anirien a l'oficina d'objectes perduts. A l'entrada de l'oficina hi havia la figura d'un drac i un gos Cèrber. Aquell lloc semblava per dintre una església i alhora una presó. El sostre era de color fang, el terrade grans pedres. Era enorme i en tres columnes en forma d'embut. Allà aparegué una senyora esbufegant i llavors vam sentir un crit i la senyora ens explicà que eren les canonades gastades. Li vam preguntar si havia trobat l'espasa i en acabat de buscar em digué que no i ens digué que tornéssim demà a veure si l'havien trobat.
Capítol 3
L'endemà, quan l'Eduard va sortir de l'escola, va anarcorrents a l'oficina, no tenien l'espasa. Així doncs li va preguntar quants calaixos havien (665) i quin era l'objecte perdut més rar que havien vist. I ella li va contestar que un matí de primavera.
Capítol 4
L'Eduard, encuriosit, preguntà la història:
*
Es veu que va passar un matí d'hivern, quan una nena havia perdut la seva nina i en acabat que la noia preguntés, un raigde llum entrà per la finestra, la nena li va preguntar a la dependenta.
*
Me'l puc emportar ?
*
No, però si demà no l'han recollit te'l podràs endur.
L'endemà no se l'havien endut i la nina tampoc havia aparegut, així que la noia s'emportà el matí de primavera.
La nena s'emportava el matí cada dia a l'escola, però no el deixava tocar, només veure. La gent semprevolia estar al costat d'ella fins que un dia el matí se'n va anar junt amb l'alegria d'aquella nena. Aquella nena se li van descolorir els cabells. Llavors la seva mare va anar a l'oficina d'objectes perduts i preguntà si tenien la nina.
Capítol 5
L'endemà l'Eduard en entrar a l'oficina d'objectes perduts , la recepcionista lo va dir que no tenia l'espasa; però si volia podia anar a veure elsllocs de l'oficina que ningú tenia accés. Van baixar per unes escales que anaven a parar a una sala plena de calaixos. Al terra hi havien esses que s'encreuaven capritxosament i al sostre hi havien boscos incendiats, aus del paradís, animals exòtics...
Desprès l'Eduard va preguntar quants calaixos hi havia i la recepcionista li digué que hi havien 665. L'Eduard li comentà que per un número noera 666 i que aquest número era molt bonic. Llavors la recepcionista li digué que era estrany trobar algú que li agradés aquell número doncs era el que corresponia al senyor de les tenebres, al diable.
A l'Eduard li vingué una esgarrifanse quan de cop la recepcionista li comentà que demà li deixaria obrir un calaix. Quan ja marxava va escoltar una veu : “Et penses que et deixaré mirar dintremeu ?. El meu tresor està ocult als teus dits de lladre”.
Penombra
Calaix 105
L'endemà l'Eduard tampoc tenia la seva espasa; però era el dia que podia obrir un calaix. Va tancar els ulls i va assenyalar el cent cinc. Dins hi havia fils solts, pot ser que fos el calaix on la senyora guardava les seves coses. L' Eduard se'n va recordar que a la butxaca tenia unes lletres i amb elles vaescriure al terra : oficina d'objectes perduts. Llavors al terra de la planta baixa va aparèixer tota una definició. L'Eduard va cridar a la senyora. Aquesta al veure'l va escriure una altra paraula i les lletres van canviar de lloc i van escriure el significat.
L'Eduard es va adonar que aquelles lletres explicaven secrets i llavors la senyora li va dir que ja se'n podia anar.
Calaix 114...
Llum
Capítol 1
L'Eduard tenia una espasa amb la qual jugava a lluita amb el senyor de les tenebres. Un dia l'Eduard va anar al parc amb el seu avi. L'avi li aguantava l'espasa mentre ell jugava. L'avi va anar a l'estanc i ,en tornar, l'espasa havia desaparegut. L'avi i l'Eduard van fer i desfer el camí un munt de vegades, però no la van trobar. L'Eduard va anar rondinanttota l'estona. El seu amic Aleix li va dir que sense l'espasa no es podria enfrontar al senyor de les tenebres.
Capítol 2
L'avi li va dir, quan ja no tenia cap esperança, que l'endemà anirien a l'oficina d'objectes perduts. A l'entrada de l'oficina hi havia la figura d'un drac i un gos Cèrber. Aquell lloc semblava per dintre una església i alhora una presó. El sostre era de color fang, el terrade grans pedres. Era enorme i en tres columnes en forma d'embut. Allà aparegué una senyora esbufegant i llavors vam sentir un crit i la senyora ens explicà que eren les canonades gastades. Li vam preguntar si havia trobat l'espasa i en acabat de buscar em digué que no i ens digué que tornéssim demà a veure si l'havien trobat.
Capítol 3
L'endemà, quan l'Eduard va sortir de l'escola, va anarcorrents a l'oficina, no tenien l'espasa. Així doncs li va preguntar quants calaixos havien (665) i quin era l'objecte perdut més rar que havien vist. I ella li va contestar que un matí de primavera.
Capítol 4
L'Eduard, encuriosit, preguntà la història:
*
Es veu que va passar un matí d'hivern, quan una nena havia perdut la seva nina i en acabat que la noia preguntés, un raigde llum entrà per la finestra, la nena li va preguntar a la dependenta.
*
Me'l puc emportar ?
*
No, però si demà no l'han recollit te'l podràs endur.
L'endemà no se l'havien endut i la nina tampoc havia aparegut, així que la noia s'emportà el matí de primavera.
La nena s'emportava el matí cada dia a l'escola, però no el deixava tocar, només veure. La gent semprevolia estar al costat d'ella fins que un dia el matí se'n va anar junt amb l'alegria d'aquella nena. Aquella nena se li van descolorir els cabells. Llavors la seva mare va anar a l'oficina d'objectes perduts i preguntà si tenien la nina.
Capítol 5
L'endemà l'Eduard en entrar a l'oficina d'objectes perduts , la recepcionista lo va dir que no tenia l'espasa; però si volia podia anar a veure elsllocs de l'oficina que ningú tenia accés. Van baixar per unes escales que anaven a parar a una sala plena de calaixos. Al terra hi havien esses que s'encreuaven capritxosament i al sostre hi havien boscos incendiats, aus del paradís, animals exòtics...
Desprès l'Eduard va preguntar quants calaixos hi havia i la recepcionista li digué que hi havien 665. L'Eduard li comentà que per un número noera 666 i que aquest número era molt bonic. Llavors la recepcionista li digué que era estrany trobar algú que li agradés aquell número doncs era el que corresponia al senyor de les tenebres, al diable.
A l'Eduard li vingué una esgarrifanse quan de cop la recepcionista li comentà que demà li deixaria obrir un calaix. Quan ja marxava va escoltar una veu : “Et penses que et deixaré mirar dintremeu ?. El meu tresor està ocult als teus dits de lladre”.
Penombra
Calaix 105
L'endemà l'Eduard tampoc tenia la seva espasa; però era el dia que podia obrir un calaix. Va tancar els ulls i va assenyalar el cent cinc. Dins hi havia fils solts, pot ser que fos el calaix on la senyora guardava les seves coses. L' Eduard se'n va recordar que a la butxaca tenia unes lletres i amb elles vaescriure al terra : oficina d'objectes perduts. Llavors al terra de la planta baixa va aparèixer tota una definició. L'Eduard va cridar a la senyora. Aquesta al veure'l va escriure una altra paraula i les lletres van canviar de lloc i van escriure el significat.
L'Eduard es va adonar que aquelles lletres explicaven secrets i llavors la senyora li va dir que ja se'n podia anar.
Calaix 114...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.