Calendari Perpetu.

Taller de Tecnologia. Creació d’un Calendari Perpetu.
ÍNDEX
1 INTRODUCCIÓ 2
1.1 Història 2
2 MATERIAL NECESSARI PER A LA REALITZACIÓ DEL CALENDARI PERPETU 5
3 NORMES DE SEGURETAT I HIGIENE AL TALLER. 5
4 MUNTATGE DEL CALENDARI PERPETU 6
4.1 Muntatge i tall de la fusta 7
4.1.1 Tall a mida dels taulons 7
4.1.2 Realització del tall per a l’encaix de bastidor 8
4.1.3Muntatge de l'encaix de bastidor. 9
4.1.4 Tall de dels llistons 10
4.2 Acabat de la fusta. 10
4.3 Base per a penjar el calendari. 10
5 Conclusions. 10

INTRODUCCIÓ
L’objectiu del present Taller és el d’arribar a construir amb les nostres pròpies mans un Calendari Perpetu. Un Calendari Perpetu és una taula que permet conèixer a voluntat el calendari d’un any qualsevol i resoldre problemesrelatius a la determinació de dades i els dies de la setmana que els corresponen.
En el nostre cas construirem un calendari que, com abans s’ha indicat, ens permetrà saber indefinidament les dates que pertanyen a els dies del mes d’un any qualsevol. A continuació veurem una petita introducció històrica sobre el calendari.
Història
La paraula calendari prové del Llatí “calendarium”, de calendae(primer dia del mes) “calendes”. S’entén per calendes el primer dia del mes segons el còmput romà antic (els darrers dies del mes precedent es designaven per seu número abans de les calendes).
El calendari és un sistema de divisió del temps en intervals determinats, com anys, mesos, setmanes i dies. Els calendaris permeten fixar en el temps els successos històrics i a totes les èpoques de lahistòria han estat fonamentals a la vida social. Els pobles primitius tenien un “calendari” basat en la sortida i posta del Sol, en les fases canviants de la Lluna, en la successió de les estacions o en d’altres ritmes o cicles de la natura. A mida que la civilització va anar avançant a les diverses parts del mon, es va fer necessari un sistema en el que poguessin encabir els successos passats ifuturs. Es van desenvolupar diversos calendaris. L’astronomia, les matemàtiques, i d’alguna manera, l’art van iniciar el camí que portaria a la seva invenció i desenvolupament.
Tots els calendaris es basen en períodes de temps regulars i fàcilment observables empleats per la rotació de la Terra sobre el seu eix, el moviment de la Lluna al voltant de la Terra i la translació de la Terra al voltantdel Sol. Per tant, hi ha tres tipus bàsics de calendari: el solar, basat en la posició del Sol sobre l’horitzó al principi i final del dia; el lunar, que funciona amb el la marxa de les fases de la Lluna;i el lunisolar, que intenta combinar els dos sistemes anteriors. Al llarg de la història hi ha hagut diverses civilitzacions i imperis que han desenvolupat el seu propi calendari. A continuaciós’explicarà breument uns exemples.
* Egipte: El més exacte i complex dels calendaris primitius fou el dels antics egipcis, que es suposa que ja existia al 4241 A.C. Es basava en l’observació de la “sortida helíaca” de Sírius la estrella més brillant de tot el firmament. (La “sortida helíaca” d’una estrella té lloc quan aquesta reapareix en l’horitzó poc abans de l’alba, després d’haver estatinvisible per un llar període de temps en el que la seva llum es va esvair entre el fulgor de la llum solar). El temps entre dues sortides consecutives de Sírius és de 365,26 dies solars mitjans. Aquest any s’apropa molt al veritable any solar o tròpic de 365,24 dies solars mitjans. Tot i així, l’any del calendari egipci constava de 365 dies dividits en 12 mesos de 30 dies, més 5 dies festius.
*Calendari Babilònic: Del tipus lunar. En un principi, l’any babilònic estava constituït per 12 mesos de 30 dies, és a dir, tenia quasi bé 5 dies i quart menys. Després d’uns anys, el “més de llaurar” no coincidia amb aquesta feina agrícola. Més tard es van escurçar alguns mesos per acomodar més exactament el calendari a l’aparició regular de la Lluna nova. Aquesta mesura va desajustar encara més...