Call Jueu A Tarragona

Assignatura: Societat i Cultura a l'Edat Mitjana Professora: Maria Bonet Grau d'Història i Historia de l'Art Universitat Rovira i Virgili Alumnes: Anna Solé Llop Marta Alari Hidalgo

EL CALL JUEU DE TARRAGONA

INTRODUCCIÓ Hem escollit, per a fer aquest treball, el call jueu de Tarragona perquè és un tema poc estudiant, encara, i que ens pot aportar molta informació sobre la societat i lacultura a l'Edat Mitjana a les nostres contrades, sobre l'entrellat dels carrers i sobre l'urbanisme de la ciutat. Així com la distribució dels oficis i de la vida quotidiana a la ciutat. Per començar apuntem unes generalitats històriques i contextuals dels jueus a Tarragona. Tot analitzant la seva vida social, quotidiana i fent un recull dels vestigis que ens han quedat a la ciutat, que en tenenrelació i ens aporten les dades necessàries per justificar els apartats anteriors. Per qüestions de temps i d'espai ens centrem en Tarragona, que durant la convivència judeo-àrab (segles X i XI), fou titulada ja Ciutat dels Jueus. Deixant per a altres moments l'analitzi de les restes arquitectòniques d'altres indrets, tot i que es troben en custòdia a la ciutat. Hem pensat que fora interessantcomentar la pileta trilingüe que, malgrat no conservar-se a la ciutat, té una importància capital per el desenvolupament d'aquest estudi. Aquest treball hauria pogut ser més ampli, lamentem que no s'hagi pogut aprofundir més en l'estudi del call jueu, ja que és una qüestió apassionant i que deixa moltes escletxes obertes.

Sabem que els jueus varen habitar el Principat de Catalunya com a mínim desdels temps de la dominació visigòtica, aproximadament des del segle V 1. Andreu Lascorz, professor de la Universitat Pompeu Fabra, considera que ja en el segle I aquest poble formava part de la societat 2 i que van conviure amb la població autòctona i altres comunitats ètniques fins al 1492, que va tenir lloc la seva expulsió sota el regnat dels Reis Catòlics. El primer que hem de tenir en compte ésque el territori del Principat era fronterer entre grups de musulmans i de cristians. Els jueus hi eren instal·lats des de temps de la ocupació visigòtica, això facilità la tasca dels Comtes de Barcelona, que van prendre els jueus com a part integrada ja als seus territoris, per així alliberar-se del poder Franc. Tot i això Ramon Berenguer I el Vell va legislar la vida de les comunitats jueves;eren sotmesos a les normes legals catalanes, depenien i eren propietat exclusiva del rei. Es diferenciava entre els que pertanyien a les viles reials i els que ho eren de viles d'altres senyors o de diferents ordres com els Hospitalers o de l'abadia de Santes Creus. Malgrat això van obtenir, mitjançant les seves contribucions a les arques reals, alguns privilegis com l'administració de les sevesaljames. El tercer Concili de Laterà, que va tenir lloc al 1179, obligava als jueus a viure en barris separats de la resta de la ciutadania i al 1215, després del quart Concili, els van obligar a portar un tret distintiu que els diferencies a primera vista de la resta de la ciutadania3. Durant el regnat de Jaume I el Conqueridor (1213 - 1276) podem trobar càrrecs oficials exercits per jueus, també,però, al 1243 preveu que tots els jueus siguin reunits en barris, a Tarragona el 1260 l'aljama ja estava operativa. Cada aljama era completament autònoma. Tenia un Consell dels Trenta4 i vigilava el compliment religiós, llurs costums, llur moralitat i s'encarregava de la justícia entre els seus. També cobrava impostos propis de l'aristocràcia, dels botiguers, dels artesans, dels mercaders i de laresta dels jueus. Les aljames només
1 2 3 4 SECALL I GÜELL, Gabriel.- Les jueries medievals tarragonines. Institut d'Estudis Vallencs. Valls, 1983. pag. 21 http://www.upf.edu/diversia/_pdf/judaisme.pdf pg. 40 http://www.upf.edu/diversia/_pdf/judaisme.pdf pg. 41. Semblant al Consell de Cent del Principat.

2

existien en poblacions amb un cens elevat. Al segle XII aquest poble exercia...