Camí de llum

El fragment proposat a comentari forma part del llibre Camí de llum, escrit per Miquel de Palol i publicat l'any 1909 dins la Biblioteca d'"El Poble Català". Aquesta obra hem de contextualitzar-la enla segona etapa del Modernisme, més concretament dins el corrent de la novel·la simbolista. Aquest corrent està caracteritzat per una forta presència d'elements decadentistes i pessimistes. Alcontrari del que succeeïx a la novel·la simbòlica, el procés d'individualització del protagonista és impossible, ja que provoca l'enfrontament amb el no-jo i això no pot ser possible. Una altra de lescaracterístiques més importants és la utilització del llenguatge per tal de suggerir i no pas per descriure, és a dir, no es descriuen les coses sinó els efectes que produeixen(nota pág15). Aquests sónalguns dels trets més importants que podem veure reflectits en la novel·la, però al llarg del comentari en veurem d'altres, ja que Camí de llum és la novel.la per excel·lència del corrent simbolista.El text seleccionat és el corresponent a la mort de la protagonista, la Maria, al final del capítol XIII de la novel·la. És important contextualitzar aquest fragment dins del capítol, ja que alprincipi d'aquest es mostra la seguretat del seu pare de que la nena ja està curada: " estava tan segur ja Carles d'haver arribat a la complerta curació de Maria[...]". Fins i tot l'ambient sembla serpropici per la curació de la nena: ja ha passat l'hivern, el jardins estan plens de roses i el sol deixa passar els seus raigs inquiets. Malgrat això, veiem com Maria, a mesura que passen els dies estàconvençuda que el seu final està a punt d'arribar: "Entre aqueixa immensitat de vida, Maria, la vençuda, [...]", "Eren els seus ulls mateixos? Degué resseguir el rostre de fantasma que l'esguardava:horriblement cadavèric, contret, angulós [...]", "les seves mans, cansades, alçaven també a l'aire el mocadoret blanc [...]". Fins que finalment: "Se moria, se moria. Ella ho sentia bé: aquell sol,...