Caminante

Diabetis de tipus 1
El pàncrees és un òrgan de l’aparell digestiu doblament imprescindible, actua, d’una banda, com a glàndula exocrina, produint el suc pancreàtic, i d’una altre, com a glàndula endocrina, produint hormones que regulen la concentració de glucosa a la sang, una d’aquestes hormones és la insulina. Si les no es produeix insulina suficient o directament no es produeix, la sang potcontenir excés de glucosa que no entri als teixís, fent que no hi hagi reserva energètica.
1. Relaciona cada corba de glucosa (A, B i C) amb la corba d’insulina (1,2 i 3) que hi correspon. Justifica-ho
2. Identifica cada una de les relacions anteriors amb cada protagonista de la nostra història. Raona-ho.
3. 3. L’àvia Lola sempre es mesura la glucèmia en dejuni, a les 8 del matí. L’altre dia,però, va esmorzar abans i, aleshores, glucòmetre en mà, es va espantar: marcava 240! Es va prendre dues de les seves pastilles en comptes d’una. Analitza la situació que va provocar.

Quan una malaltia és genètica, tendim a pensar que ha estat transmesa als fills pels gens del pare i la mate. Tanmateix, sovint la situació és més complexa. Estrictament, bona part de les malalties no infecciosessón genètiques, en el sentit que els nostres gens, a partir dels quals es formen les proteïnes, determinen l’activitat biològica de les nostres cèl·lules i el funcionament dels òrgans. No obstant això, perquè es manifesti una malaltia han pogut estat implicats desenes de gens alterats; si és així, es tracta d’una malaltia multigènica. A més, els gens actuen regulats en funció de factors externscom ara l’alimentació o els hàbits que tenim les persones.
La diabetis de tipus 1 és la malaltia crònica és comuna en la infància. Pot tenir una causa genètica: s’hereta la predisposició a patir-la, però la forma més freqüent de la malaltia té un origen autoimmune: el sistema immunitari no ha reconegut com a pròpies les cèl·lules i les destrueix, com si fossin microorganismes infecciosos, a causad’una disfunció en alguns gens.
1. Creus que podria haver-hi unt tractament preventiu de la diabetis de tipus 1? I de la diabetis de tipus 2? Justifica la resposta.
2. L’àvia Lola té resistència a la insulina. Explica què vol dir això.
3. L’àvia Lola encara no s’ha d’injectar insulina, però la Maria s’ha de punxar sempre. Per què?

Tractament per a la diabetis de tipus 1
Els símptomes quees provoca la diabetis de tipus 1 són ocasionats per un problema en la producció d’insulina. El tractament, per tant, consisteix a subministrar directament aquesta hormona. S’ha de fer diàriament perquè la regulació de la glucèmia és contínua. A més, el nostre organisme té mecanismes de regulació que en tot moment controlen l’equilibri entre els nivells de glucosa i d’insulina: fins i tot hi hauna hormona antagònica de la insulina, el glucagó, també secretat pel pàncrees, que actua quan els nivells de glucosa són massa baixos.

La revolució genètica
Fins fa pocs anys la insulina utilitzada per tractar les persones diabètiques s’obtenia a partir d’insulina de porc, ja que és un animal metabòlicament similar als humans. Les injeccions s’efectuaven amb les clàssiques xeringues. Aquestamena d’insulina produïa en molts pacients reaccions immunitàries indesitjables perquè, malgrat que és una proteïna molt semblant a la insulina humana, presenta petites diferències i, per tant, l’organisme humà pot reconèixer-la com a aliena.
Actualment , els diabètics compten amb l’ajut inestimable de les tècniques de la biotecnologia o enginyeria genètica en concret les anomenades tecnologies deDNA recombinat. De les tècniques del DNA recombinat depèn, ara per ara, moltes proves de diagnosi prenatal i de múltiples malalties, i també una part de les investigacions policials.

La insulina recombinant
Una de les primeres aplicacions d’aquestes tècniques d’enginyeria genètica va ser l’obtenció d’una insulina recombinant: insulina humana produïda per bacteris que han estat genèticament...