Camps de concentracio
La doctrina totalitarista del nazisme no pot acceptar l'existència de cap manifestació d'independència en relació a la ideologia oficial del règim. Aquesta determinació ideològica esmaterialitza en aquestes instaŀlacions.
Entre 1933 i 1939 es desenvolupa el sistema concentracionari nazi, on es confinen els opositors, reals o suposats, al règim (comunistes, socialistes,demòcrates...). Són detinguts en virtut dels poders que Hitler concedeix a la policia després de l'Incendi del Reichstag, segons el sistema de la detenció preventiva de seguretat, que permet l'internamentarbitrari, sense possibilitat d'apeŀlació. A l'inici de la guerra, el 1939 en els camps de concentració nazis hi havia unes 8.000 persones.
Estrella groga imposada als jueus durant el règim naziInicialment l'organització i manteniment dels camps són confiats a les SA (Sturmabteilung -Tropes d'Assalt-), però a partir de 1937 passen a ser responsabilitat de les SS (Schutzstaffel - Escamots deProtecció-). El seu cap era Heinrich Himmler. La inspecció general dels camps es troba en aquest moment a Orianenburg, de la que depenen els tres camps existents, Sachsenhausen, Dachau i Buchenwald. Apartir de 1938 comencen a ser deportats els resistents dels territoris incorporats pel Reich: Àustria, Txecoslovàquia, (actuals Txèquia i Eslovàquia), el que requereix l'obertura de nous camps:Neuengamme, Ravensbrück i Mauthausen. En aquest camp va estar reclós Francesc Boix, fotògraf català que va testificar en els judicis de Nuremberg.
En la vigília de la guerra, l'univers concentracionari es...
Regístrate para leer el documento completo.