camps de concentració nazis
Páginas: 126 (31346 palabras)
Publicado: 5 de junio de 2014
JOAN PAGÈS I MONTSERRAT CASAS
Republicans
i republicanes
als camps
de concentració
nazis
Testimonis i recursos didàctics per
a l’ensenyament secundari
Republicans i republicanes als camps
de concentració nazis
Testimonis i recursos didàctics per a l'ensenyament secundari
JOAN PAGÈS I MONTSERRAT CASAS
Professors de Didàctica de les ciències socials de la Universitat Autònoma deBarcelona
El nostre agraïment a:
Neus Català i Pallejà, deportada a Ravensbrück el febrer de 1944, amb el número 27.534.
Jaume Álvarez i Navarro, deportat a Mauthausen el novembre de 1941, amb el número 4.534.
Joan Escuer i Gomis, deportat a Dachau el juny de 1944, amb el número 74.181.
Joseph Simón i Mill, deportat a Mauthausen el gener de 1941, amb el número 4.929; pel seu temps
i elseu testimoni.
Enric Marco i Batlle, deportat a Flossenbörg el gener de 1943, amb el número 6.448; pel seu
asessorament i per la seva companyia durant les entrevistes als seus companys i companyes dels camps.
A l’Amical de Mauthausen per la tasca de conservació de la memòria històrica.
Índex
5
Presentació
7
Orientacions didàctiques: Per què és important ensenyar la tragèdia delsrepublicans als camps de concentració nazis?
14
Per què cal saber què va passar fa més de seixanta anys?
16
Per què cal saber què va passar?
17
El nazisme: algunes dates històriques
17
Què és el nazisme? Per què va triomfar?
23
Cronologia
25
Com eren els camps de concentració nazis?
25
El camp de concentració de Dachau
26
El camp de concentració deMauthausen
29
Qui hi portaven, als camps de concentració nazis?
29
Els presoners de guerra
30
Els homosexuals
31
Els republicans espanyols als camps nazis
34
Els jueus
36
El tractament de les minories ètniques
37
El trasllat als camps de concentració i com hi eren rebuts
42
Com es vivia, o es «malvivia», en un camp de concentració
43
Com es viviai es treballava en un camp de concentració nazi?
44
Com s’organitzava un camp de concentració?
45
Com es treballava i com es vivia?
57
La solidaritat i la resistència en els camps de concentració
57
La resistència i les organitzacions politiques i sindicals
59
Com es moria en un camp de concentració
60
Els presos espanyols morts a Mauthausen
62
Ciutadansde Catalunya morts al camp de Mauthausen per comarques (1940-1944)
62
Maneres i temps per morir a Mauthausen
65
Alguns exemples de fets i situacions que podien conduir els presos a la mort
per assassinat
74
L’alliberament
75
El genocidi nazi avui i altres genocidis
75
Valoracions actuals del genocidi nazi i de la presència de republicans catalans
i espanyols en elscamps de concentració
82
Pot tornar a passar una catàstrofe com la que es va viure durant el nazisme?
Què hem de fer per evitar-la?
82
Què n’opinen els historiadors?
84
Què passa avui al món? Es podrien produir nous genocidis?
88
Per cloure: cal actuar!
91
Per saber-ne més
Presentació
Des de l’agost de 1940 van arribar als camps de concentració i extermini
nazismés de set mil republicanes i republicans espanyols, dels quals només van
sobreviure 2.184. La dimensió de l’horror d’aquells camps ens reclama la necessitat
de conservar la memòria històrica, però també ens demana una ètica de la memòria en què el patiment esdevingui testimoni per contribuir al fet que aquestes situacions no es tornin a repetir i es reconeguin les injustícies sofertes per lesvíctimes
d’aquell moment, així com les dels conflictes actuals.
La memòria sempre és necessària per tal d’evitar la possibilitat d’un nou
totalitarisme exterminador. Alguns sectors de la població el podrien trobar atractiu
en veure amenaçats els seus privilegis, les seves posicions dominants o els seus referents identitaris. En aquest sentit, al llarg de la segona meitat del segle XX hem...
Republicans
i republicanes
als camps
de concentració
nazis
Testimonis i recursos didàctics per
a l’ensenyament secundari
Republicans i republicanes als camps
de concentració nazis
Testimonis i recursos didàctics per a l'ensenyament secundari
JOAN PAGÈS I MONTSERRAT CASAS
Professors de Didàctica de les ciències socials de la Universitat Autònoma deBarcelona
El nostre agraïment a:
Neus Català i Pallejà, deportada a Ravensbrück el febrer de 1944, amb el número 27.534.
Jaume Álvarez i Navarro, deportat a Mauthausen el novembre de 1941, amb el número 4.534.
Joan Escuer i Gomis, deportat a Dachau el juny de 1944, amb el número 74.181.
Joseph Simón i Mill, deportat a Mauthausen el gener de 1941, amb el número 4.929; pel seu temps
i elseu testimoni.
Enric Marco i Batlle, deportat a Flossenbörg el gener de 1943, amb el número 6.448; pel seu
asessorament i per la seva companyia durant les entrevistes als seus companys i companyes dels camps.
A l’Amical de Mauthausen per la tasca de conservació de la memòria històrica.
Índex
5
Presentació
7
Orientacions didàctiques: Per què és important ensenyar la tragèdia delsrepublicans als camps de concentració nazis?
14
Per què cal saber què va passar fa més de seixanta anys?
16
Per què cal saber què va passar?
17
El nazisme: algunes dates històriques
17
Què és el nazisme? Per què va triomfar?
23
Cronologia
25
Com eren els camps de concentració nazis?
25
El camp de concentració de Dachau
26
El camp de concentració deMauthausen
29
Qui hi portaven, als camps de concentració nazis?
29
Els presoners de guerra
30
Els homosexuals
31
Els republicans espanyols als camps nazis
34
Els jueus
36
El tractament de les minories ètniques
37
El trasllat als camps de concentració i com hi eren rebuts
42
Com es vivia, o es «malvivia», en un camp de concentració
43
Com es viviai es treballava en un camp de concentració nazi?
44
Com s’organitzava un camp de concentració?
45
Com es treballava i com es vivia?
57
La solidaritat i la resistència en els camps de concentració
57
La resistència i les organitzacions politiques i sindicals
59
Com es moria en un camp de concentració
60
Els presos espanyols morts a Mauthausen
62
Ciutadansde Catalunya morts al camp de Mauthausen per comarques (1940-1944)
62
Maneres i temps per morir a Mauthausen
65
Alguns exemples de fets i situacions que podien conduir els presos a la mort
per assassinat
74
L’alliberament
75
El genocidi nazi avui i altres genocidis
75
Valoracions actuals del genocidi nazi i de la presència de republicans catalans
i espanyols en elscamps de concentració
82
Pot tornar a passar una catàstrofe com la que es va viure durant el nazisme?
Què hem de fer per evitar-la?
82
Què n’opinen els historiadors?
84
Què passa avui al món? Es podrien produir nous genocidis?
88
Per cloure: cal actuar!
91
Per saber-ne més
Presentació
Des de l’agost de 1940 van arribar als camps de concentració i extermini
nazismés de set mil republicanes i republicans espanyols, dels quals només van
sobreviure 2.184. La dimensió de l’horror d’aquells camps ens reclama la necessitat
de conservar la memòria històrica, però també ens demana una ètica de la memòria en què el patiment esdevingui testimoni per contribuir al fet que aquestes situacions no es tornin a repetir i es reconeguin les injustícies sofertes per lesvíctimes
d’aquell moment, així com les dels conflictes actuals.
La memòria sempre és necessària per tal d’evitar la possibilitat d’un nou
totalitarisme exterminador. Alguns sectors de la població el podrien trobar atractiu
en veure amenaçats els seus privilegis, les seves posicions dominants o els seus referents identitaris. En aquest sentit, al llarg de la segona meitat del segle XX hem...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.