Cancer pulmon

Orígen de la gimnàstica artística
L'origen de la gimnàstica artística se situa a la civilització grega. Un dels ideals grecs era aconseguir la perfecció i la bellesa del cos. Per això la gimnàstica estava basada en objectius físics, espirituals i morals que eren la base per a una educació encaminada, exclusivament, a la formació de la persona perfecta.
Amb el pas del temps, la gimnàstica vapatir un gran menyspreu perquè la practicaven essencialment els esclaus, fins al punt que les persones que empraven el seu cos per realitzar acrobàcies eren acusades d'estar endimoniades.
Amb els romans i, posteriorment, a l'edat mitjana, aquests ideals de bellesa van canviar i l'exercici físic es destinà exclusivament a l'entrenament per la guerra.
Segles més tard, concretament al segle XIX, lagimnàstica va resorgir a Europa gràcies als esforços de l'alemany F. L. Jahn i el suec P. H. Ling.
Avui en dia la gimnàstica artística és una de les modalitats olímpiques més atractives. S'hi interrelacionen constantment el risc, l'equilibri i la bellesa estètica dels seus moviments; els exercicis són molt tècnics, molt difícils de realitzar i exigeixen al gimnasta una gran perfecció.
Gimnàsticaartística masculina
Les diferents proves són:
•Paral·leles: són dues barres de fusta cilíndriques de 3,5 m. de llarg, separades entre elles 42 cm. i situades habitualment a 1,6 m. del sòl. Malgrat la seva duresa, són molt flexibles. El gimnasta treballa per sobre i per sota de les barres, i també pot treballar solament en una. Amb aquest aparell es poden realitzar equilibris, vols, girs,tisores, etc. Un exercici de paral·leles consta de tres parts: l'entrada, els exercicis a l'aparell i la sortida.

•Barra fixa: és una barra que mesura 2,40 m. de llarg, és a 2,5 m. d'alçada i recolza sobre dos pals verticals i que està fixada amb quatre tensors. És d'acer però molt elàstica i flexible. Els moviments més importants que el gimnasta pot realitzar-hi són: els balanceigs, els molins ambuna o dues mans, deixar-se anar d'una mà, etc. Abans d'iniciar l'exercici, per agafar-se a la barra, el gimnasta necessita l'ajut del seu entrenador.

•Terra o mans lliures: es realitzen dins d'una àrea assenyalada de 12 m. de banda, d'on els participants no poden sortir durant l'exercici i han d'utilitzar tota la superfície en diferents direccions. La durada de la'exercici oscil·la entre 50 i70 segons. És una tarima folrada, per amortir les caigudes dels diferents exercicis.

•Caball amb arcs: medeix 1,63 m. de llarg, 35 cm. D'ample i és a 1,10 m. del sòl. De la part central del seu llom sobresurten dos arcs de fusta, separats entre elles de 41 a 44 cm. Tota la superfície del cavall és folrada de cuiro o d'un material similar. Durant l'exercici no es pot tocar l'aparell amb cap partdel cos, excepte les mans, ni es pot realitzar cap aturada. S'hi realitzen moviments pendulars (passades laterals i tisores) i circulars (molins).

•Anelles: són dos cèrcols rígids de 18 cm. De diàmetre, separats entre elles 50 cm. I situats a 2,5 m. del terra. S'aguanten amb unes bandes de cuiro que alhora estan subjectes a uns cables que es fixen, al seu torn, a una estructura metàl·licaanomenada pòrtic. Per agafar-s'hi, el gimnasta necessita que l'ajudin. Quan es realitzen els diferents moviments les anelles no es poden moure; per tant, el gimnasta ha de tenir molta força i ha d'aguantar equilibris tan difícils com el famós "crist".

•Poltre: és de la mateixa llargada i característiques que el cavall amb arcs, però sense arcs; és a 1,35 m. sobre el sòl. Està encoixinat, folrat decuiro i el suporten quatre potes. Per impulsar el salt, es col·loca al davant un trampolí (Un trampolí és una post flexible fixada per cada cap o només per un cap i emprada per a augmentar la impulsió del qui salta botant-hi al damunt. En gimnàstica, hom pot empra el trampolí rígid, d'una longitud d'1 m., una amplada de 60 cm. i una alçada de 10 cm. per la part anterior, o bé el trampolí...