CANSONETA LEU E PLANA

CANSONETA LEU E PLANA

L’època del poema sabem que és de abans del 1139 aproximadament fins al 1196 on el seu autor n’és l’anomenat Guillem de Berguedà que en va ser un trobador destacat del S.XIIi senyor feudal que fa de la poesia una arma per atacar als seus enemics.
L’idioma original del poema es en occità
Gracies a que sabem que era un trobador el podem situar en el gènere de lapoesia trobadoresca. Aquest poema es un exemple del sirventès que era un gènere característic de la poesia trobadoresca on es feia servir per a en riure’s d’un altre a través de l’atac personal.
Elstemes què en veiem en aquest poema son:
La caricatura de Ponç de Montaplana
- Els d’efectes físics d’aquest
- L’homosexualitat
- Vicis morals
Com hem dit, La cansoneta leu e plana va dirigit pera Ponç Montaplana on el trobador el ataca a les qualitats que ho defineixen com a cavaller: la força física, l’honor, la valentia que posava en les lluites. On esta clar que es representa en tot elpoema.
ANALITZACIÓ DEL POEMA
Cobla I: En la primera estrofa, Introdueix de qui parlarà i ho farà amb una forma mètrica senzilla. Veiem com el trobador li designa un pseudònim a Ponç de Mantaplana,anomenant-li Mon Marquès, però no per que en tenia aquell títol nobiliari, si no perquè volia referir-se a ell com un cabdill militar de la marca Hispànica, clarament amb la intenció de burlar-se’nd’ell.
Faré una cançoneta fàcil i senzilla, lleugereta, sense ostentació, i sobre Mon Marquès, sobre el traïdor de Mataplana, que és farcit i ple d’engany. Ah, Marquès, Marquès, Marquès, sou farcit iple d’engany!

Can-ço-ne-ta- lleu i- pla-na, 7a
lleu-ge-re-ta- sen-se u-fana 7a
fa-ré- so-bre –Mon- Mar-quès, 7b
*traï-dor- de- Ma-ta-pla-na, 7a
*tan- far-cit- d'en-gany -i o-bès. 7b*Ah-, Mar-quès,- Mar-quès,- Mar-quès, 7b
*tan- d'en-gany- far-cit- i o-bès! 7b
*exemple del sirventès


Cobla II: En la segona estrofa, va perdre tres dents. Se’n burla de la manera en las...