Cants

La Sardana
La sardana és la dança més bella
de totes les dances que s fan i es desfan,
és la mobil magnifica anella
que am pausa i am mida va lenta oscil·lant.
Ja s decanta a l'esquerra i vacil·la,
ja volta altra volta a la dreta dubtant,
i sen torna i retorna intranquil·la,
com mal orientada l'agulla d'imant.
Fixa-s un punt i es detura comella...
del contrapunt arrencant-se novella,
de nou va voltant.
La sardana és la dança més bella
de totes les dances que s fan i es desfan.

El cant de la Senyera
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyalde llibertat!
Que voleü! Contemplem-la
en sa dolça majestat!

Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaras com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ns duras:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assenyalaras.
Dóna veu al teucantaire,
llum als ulls i força al braç.

Cant dels joves
L'hora nostra és arribada:
tots ens hem desensonyat
amb el front il·luminat
per la llum d'una altra albada.

I esperem que surti l sol
per cantar-ne l alegria:
quan veurem que s alça l dia,
alçarem, cantant, el vol.

Com aucells ens alçarem,
movent l'aire am la volada;com a nuvols creixerem,
am remors de pedregada.

I en les serres avials
remourem la gran tempesta,
fins que l sol, veient-nos alts,
ens vesteixi am llums de festa.

I per l'aire, llavors pur,
de la patria rabejada,
baixarem am vol segur
a repòs de mig-diada.

CANT DE MAIG, CANT D'ALEGRIA
Cantem l'entrada del temps clar
am clara veu i riallesclares.
Tornem-nos ben cantaires,
que ara és el temps — de fer ressonar
alegrament els aires.

Passen nuvols corrent i somrient,
regalant aigua i raig de sol lluent
damunt les roses vermelles, ja totes badades.
Sobre ls plans reverdits hi corre l vent
i es mouen els blats verts i les gentades
cridant coses alegres i furioses...
Costes avall degoten les neus fóses.

Sadollem lamirada de verdor
enfonzant-la en el tou dels grans herbatges;

sadollem les orelles de remor
enamorant-les dels bells crits selvatges;
i sadollem el pit d'aire del cel
per cantar l'alegria de la terra,
tant si n surt un mistic bèl
com si n surt un crit de guerra.

Tornem's soldats lluents i ben armats,
o tornem's serafins d'ales de plata...
Correm alegrament a tots costats,correm, que l Maig esclata.

Riem, riem entre les flors i el vent
l'emmajada alegria;
plantem arbres de Maig desaforadament
davant la porta d'or de cada aimia.

Prompte ls arbres de Maig s'assecaran...
la llenya sols destorba:
la tirarem al foc de Sant Joan
i saltarem per sobre.

CANT DE NOVEMBRE
El vermell dels arbres,
encès per la posta — dels solsinvernals,
delita i penetra
lo mateix que aquells verds primaverals.
Germans, alcem els cors, que tot és bell,
el verd i el vermell!

Alcem els cors cantant la vida entera
amb els brots i am les fulles que sen van;
gosem el dia séns mirâ endarrera,
sense pensâ amb els dies que vindran.
Gosa'l moment;
gosa'l moment que t convida,
i correras alegre a tot combat:un dia de vida és vida:
gosa l moment que t'ha sigut donat.

No t'entristeixin, doncs, els funerals Novembres,
ni planyis mort lo que ha tingut ple ser...
De planye és el donzell que ageu sos membres
ans d'haver-los cançat en el plaer.

ELS TRES CANTS DE LA GUERRA
ELS ADÉUS
Que senyals d'adéu han fet
mans exteses cap al mar,
vers els barcos que fugien
am les cobertes...