canvi educatiu
Páginas: 16 (3935 palabras)
Publicado: 10 de febrero de 2014
Resum canvi educatiu.
L’excés d’innovacions fa que aquestes esdevinguin una càrrega pels professors. Aquestes els venen imposades i no tenen la capacitat de poder dicernir en els conceptes; al no poder participar dels canvis i innovacions, no agafen aquestes idees com a seves i acaba suposant unes aplicación inconexes i senzilles on alguns pensen que per haver canviayt l’estructura que lareforma proposa, ja han assolit la meta mentre que realment no és així. El canvi estructural acava esdevenint un “fer per fer” i el resultat és pitjor del que hi havia abans del canvi.
Capitol 2:
L’excés d’innovacions fa que aquestes esdevinguin una càrrega pels professors.
No es dona veu ni als professors ni als alumnes en la participació de les reformes.
A l’hora d’innovar/canvis hiapareixen dos problemes greus: La conveniència de les innovació adoptades: els empresaris, politics, administradors... són qui realitzen aquests canvis en el seu profit.
Predisposició per descuit: canvis superflus, poc complexes. Exemples dels discapacitats i immigrants, tractats al llarg del temps sense aconseguir canvis significatius/reals.
Dues dimencions del sentit (moral i intel•lectual): lamoral és agafar compromís per la reforma i la intel•lectual és tenir coneixements específics per a implementar les innovacions.
Sentit objectiu del canvi: hi ha d’haver un canvi en els recursos, creences i metodologia per tal que el canvi sigui significatiu i real.
Sentit subjectiu del canvi: és el que l’hi donen o representa pels professors. Així doncs el fet que no puguin participar de lesinnovacions i siguin mers òrgans d’aplicació, fa que aquestes fracassin perquè els falta la dimensió moral del canvi.
Els canvis han d’involucrar els professors i tenir en compte la cultura del centre (creences i pràctiques compartides d’aquest).
Cal crear un sentit compartit a través de debats, reflexions i punts de trobada entre els professors.
Problemes del canvi educatiu:
- Excésd’innovacions ( Fracàs)
- Imposició de polítiques i programes de manera descoordinada a les escoles.
- Escoles incapacitació en l’aplicació dels programes
- Una minoria de les escoles tenen en compte les bones idees de l’Ensenyament.
Aquests problemes esmentats acaben conduint a les escoles a l’adopció d’una manera molt superficial dels programes que se’ls presenten.
Molts dels canvis no sónsignificatius, ja que no estan plantejats d’acord amb les necessitats.
El més important del canvi és la manera com la societat l’entén.
Elements que defineixen el canvi educatiu:
- Entendre el significat del canvi i saber que aquest pot produir frustració i incertesa.
- Sentit subjectiu: La manera com afecta el canvi a la pròpia persona, i en el cas dels mestres estan sotmesos a unapressió per:
• Immediatesa i concreció
• Multidimensionalitat i simultaneïtat durant la feina
• Impredictible o adaptació a les situacions canviants
• Implicació personal amb l’alumne
- Sentit objectiu: Com afecta el canvi respecte a una visió de la societat en general. La realitat objectiva és multidimensional, s’ha de donar un canvi en aquestes tres dimensions per arribar a una modificaciódels resultats i, per tant a l’objectiu determinat.
Material
Enfocaments didàctics
Alteració de les creences
Hi ha un dilema entre la perspectiva de fidelitat i la perspectiva evolutiva.
Fidelitat: incorporar un canvi tal quual s’ha plantejat.
Evolutiva: adaptar el canvi a les característiques dels destinataris.
FASES DEL PROCÉS DE CANVI
El procés no es tracta estrictamentd’un procés lineal sinó que cada fase pot tenir efectes retroactius en les altres.
o Iniciació: es basa en una decisió per realitzar el canvi i el procés que el durà per tirar endavant.
o Implementació: primers intents de portar una idea o reforma a la pràctica.
o Continuació: si el canvi continua o no (decisió de descartar o contínua)
o Resultat: s’aconsegueixen els objectius del canvi.3...
L’excés d’innovacions fa que aquestes esdevinguin una càrrega pels professors. Aquestes els venen imposades i no tenen la capacitat de poder dicernir en els conceptes; al no poder participar dels canvis i innovacions, no agafen aquestes idees com a seves i acaba suposant unes aplicación inconexes i senzilles on alguns pensen que per haver canviayt l’estructura que lareforma proposa, ja han assolit la meta mentre que realment no és així. El canvi estructural acava esdevenint un “fer per fer” i el resultat és pitjor del que hi havia abans del canvi.
Capitol 2:
L’excés d’innovacions fa que aquestes esdevinguin una càrrega pels professors.
No es dona veu ni als professors ni als alumnes en la participació de les reformes.
A l’hora d’innovar/canvis hiapareixen dos problemes greus: La conveniència de les innovació adoptades: els empresaris, politics, administradors... són qui realitzen aquests canvis en el seu profit.
Predisposició per descuit: canvis superflus, poc complexes. Exemples dels discapacitats i immigrants, tractats al llarg del temps sense aconseguir canvis significatius/reals.
Dues dimencions del sentit (moral i intel•lectual): lamoral és agafar compromís per la reforma i la intel•lectual és tenir coneixements específics per a implementar les innovacions.
Sentit objectiu del canvi: hi ha d’haver un canvi en els recursos, creences i metodologia per tal que el canvi sigui significatiu i real.
Sentit subjectiu del canvi: és el que l’hi donen o representa pels professors. Així doncs el fet que no puguin participar de lesinnovacions i siguin mers òrgans d’aplicació, fa que aquestes fracassin perquè els falta la dimensió moral del canvi.
Els canvis han d’involucrar els professors i tenir en compte la cultura del centre (creences i pràctiques compartides d’aquest).
Cal crear un sentit compartit a través de debats, reflexions i punts de trobada entre els professors.
Problemes del canvi educatiu:
- Excésd’innovacions ( Fracàs)
- Imposició de polítiques i programes de manera descoordinada a les escoles.
- Escoles incapacitació en l’aplicació dels programes
- Una minoria de les escoles tenen en compte les bones idees de l’Ensenyament.
Aquests problemes esmentats acaben conduint a les escoles a l’adopció d’una manera molt superficial dels programes que se’ls presenten.
Molts dels canvis no sónsignificatius, ja que no estan plantejats d’acord amb les necessitats.
El més important del canvi és la manera com la societat l’entén.
Elements que defineixen el canvi educatiu:
- Entendre el significat del canvi i saber que aquest pot produir frustració i incertesa.
- Sentit subjectiu: La manera com afecta el canvi a la pròpia persona, i en el cas dels mestres estan sotmesos a unapressió per:
• Immediatesa i concreció
• Multidimensionalitat i simultaneïtat durant la feina
• Impredictible o adaptació a les situacions canviants
• Implicació personal amb l’alumne
- Sentit objectiu: Com afecta el canvi respecte a una visió de la societat en general. La realitat objectiva és multidimensional, s’ha de donar un canvi en aquestes tres dimensions per arribar a una modificaciódels resultats i, per tant a l’objectiu determinat.
Material
Enfocaments didàctics
Alteració de les creences
Hi ha un dilema entre la perspectiva de fidelitat i la perspectiva evolutiva.
Fidelitat: incorporar un canvi tal quual s’ha plantejat.
Evolutiva: adaptar el canvi a les característiques dels destinataris.
FASES DEL PROCÉS DE CANVI
El procés no es tracta estrictamentd’un procés lineal sinó que cada fase pot tenir efectes retroactius en les altres.
o Iniciació: es basa en una decisió per realitzar el canvi i el procés que el durà per tirar endavant.
o Implementació: primers intents de portar una idea o reforma a la pràctica.
o Continuació: si el canvi continua o no (decisió de descartar o contínua)
o Resultat: s’aconsegueixen els objectius del canvi.3...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.