Canvi global

CANVI GLOBAL
Estudi de l’impacte de l’activitat humana en el funcionament de la biosfera, per tant ha de ser una visió holística (global) per tal d’acabar amb el dilema de geografia física i la humana. El que pretén fer la geografia del canvi global és fer relacionar els canvis en el sistema que fan els humans en el medi natural i establir les connexions entre aquests.
La geografia és unaprofessió antiga, però que s’ha anat emmotllant als temps. És una geografia que sorgeix d’una nova crisi ambiental o Civilitzatòria, característica finalista de qualsevol civilització. Hi ha una crisi d’una naturalesa tant planetària, que si no aconseguim trobar-hi alguna solució, afecta a tots. Per tant es demana respostes a escala global.
De canvis en el sistema sempre n’hi ha hagut, però és laprimera vegada que aquests són molt més ràpids deguts a l’acció humana. El canvi global està determinat a partir del canvi climàtic (que el mesura amb l’escalfament global). El canvi dels usos del sòl i les bioinvasions.
La crisis ambiental és una crisi civilitzadora, formada per les formes inductores de caràcter econòmic juntament amb les biofísiques. Com a socioeconòmica tenim: Augment depoblació, canvis tecnològics, institucions polítiques i econòmiques i les culturals i activitats humanes. com a biofísica: Canvi de cicles bioquímics (sol, aigua, nutrients). Factors abiòtics: Canvi climàtic (Mesurat a partir de l’augment del CO2 ha anat augmentant) i Factors biòtics: Canvis en les cobertes del sòl. En aquests moments els factors socioeconòmics han superat als biofísics.
EVOLUCIÓDEMOGRÀFICA
Des del neolític la població ha anat augmentant exponencialment.
CONSUM PER CÀPITA
Tenim com a persones les necessitats bàsiques: Calor, aliment, oxigen i l’aigua. El 80% de la població viu amb el 20% dels recursos. Nosaltres com a societats del primer món volem que tinguin les mateixes condicions de vida que en el nostre món, però la realitat aquest 80% visqués com ho fem nosaltres,el planeta no podria suportar-ho (Petjada ecològica). L’equitat avui dia és totalment impossible.
El Massís del Montseny, té una alta sensibilitat al canvi , i per raons latitudinals, de la cota 900 en avall té plantes mediterrànies, de 900 a 1.600 centreeuropees i finalment de 1600 al boreoalpina.
Fins als anys 50, 60 la gent cuinava amb llenya i carbó i als anys 70 hi ha un canvi a lacombustió. Hi ha un canvi de combustible. Ara tenim més boscos i arbres més grans i densificats. Per tant hi ha una reducció de la concentració d’aigua, perquè és absorbida pels mateixos arbres sense tallar. Falta de gestió dels boscos.
Les etapes d’autoaclarida, és el moment en que els arbres del bosc només en perduren els més valents i els altres moren o no creixin. Senescència: Quantitat de massaforestal morta que es troba a les zones boscoses, dins d’aquesta hi podem trobar la combustibilitat: Quantitat de matèria que es pot cremar. Quan Això provoca un augment dels incendis. Ignibilitat: Capacitat d’encendre’s, els “llumins” allò que pot encendre. Tot això provoca un augment del risc d’incendi.
Exemple: Abandonament rural a la vall d’Olzinelles. Pinus radiata, prové de Califòrnia is’estén molt, són plantacions (Alienació dels arbres, predomini d’una espècie, sense sotabosc, mateix diàmetre i alçada dels arbres, estan en parcel·lacions molt definides) Asesinos!
Efectes de l’abandó de l’activitat primària:
Homogeneïtzació del paisatge
Pèrdua de biodiversitat
Increment de biomassa forestal
Alteració dels cicles hidrogeologics

Stravrakakis, parla del concepte dislocacióambiental. Ell diu que si demà tot el planeta s’aixequés amb les mateixes pautes de consum que el primer món, el planeta no ho suportaria. D’aquí sorgeix el concepte de sostenibilitat, avui dia té al voltant de 120 definicions.
Hegel, quan la humanitat es troba davant d’una civilització.
Frijoff Capra, procés d’alfabetització ecològica, posar-nos d’acord en els termes.
Carlowitz, va formular...