Cançoneta lleu i plana
Páginas: 5 (1040 palabras)
Publicado: 7 de febrero de 2014
COMENTARI DE TEXT: Cançoneta lleu i plana
1. CONTEXT
Al llegir aquest poema de Guillem de Berguedà em fa situar-me en un context històric o una època determinada: l’Edat Mitjana. Si ens fixem en la paraula “Marquès” trobem la clau; parla clarament de la noblesa i ens fa pensar en aquella societat de classes que era present en aquella època. La societat estava dividida en tres classesestamentals: la classe alta (noblesa, clergat), la classe mitjana (militars, professors) i la classe baixa ( obrers, pagesos). A més, exisitia el feudalisme, que consistia en que els nobles (que tenien moltes terres) contractessin a vassalls per a que cuidessin una part de les seves terres, ja que eren incapaços d’encarregar-se de totes elles. I per últim, m’agradaria destacar que a l’Edat mitjana lareligió era molt important i fins i tot, els centres religiosos actuaren com a focus de cultura.
En la literatura medieval hi podem destacar diversos gèneres. Per una banda, trobem la literautra èpica que es basa en la creació de cançons llargues, cantades posteriorment pels joglars i els trobadors. D’altra banda, podem destacar la lírica que lloa l’amor cortès en composicions fetes pelstrobadors; els herois miren de conquerir una dama amb la bellessa dels seus versos i els seus modals refinats. I per últim, i no per això menys important, la lírica popular, considerada si més no un dels gèneres més rics. Les composicions són breus i poden parlar de molts temes: de partença de l'ésser estimat, de goig per una cita, de sàtira dels poderosos, de cant a la natura, baralles o insults entrenobles o gent important (sirventès; el poema que comento és precisament d’aquest tipus i ho podem apreciar en aquests versos: traïdor de Mataplana ,tant farcit d'engany i obès.(versos 4 i 5))... I també caldria dir que la prosa culta, molt destacada també, tocaba temes religiosos o científics i la seva funció didàctica i el respecte a la fe cristiana són els trets principals.
El poema de Cançonetalleu i plana està escrit per Guillem de Berguedà (...1138-1192...), fill gran del vescomte de Berguedà. Es diu que era homosexual i es sap que posseïa el títol de vescomte de Berguedà i senyor de Madrona i Puigreig. No era, doncs, un trobador professional, sinó un noble que utilitzava la poesia com a arma política i al servei dels propis interessos. Lluità contra Ramon Folc de Cardona, al qualdonà mort, i va anar a viure a terres occitanes, on va conèixer el trobador Bertran de Born i la figura del rei Ricard Cor de Lleó. Tal com diu la seva vida, «va fer bons sirventesos on deia mal dels uns i bé dels altres, i es vantava de les dones que sofrien d'amor per ell. Li esdevingueren moltes aventures d'armes i de dones, i grans desventures». Com a senyor feudal del Berguedà, vaenfrontar-se al mateix rei Alfons I el Cast o el Trobador. Conservem trenta-una composicions poètiques del trobador, entre les quals destaquen tres cicles de sirventesos adreçats, respectivament, a Pere de Berga, Arnau de Preixens, bisbe d'Urgell, i el noble Ponç de Mataplana (home a qui va dirigit el poema que estic comentant). Utilitza el sarcasme i l'insult per atacar tant l'aspecte físic com elcomportament moral dels seus adversaris. La música que acompanya aquestes peces líriques acostuma a ser manllevada d'altres cançons conegudes a l'època, com és habitual en el gènere.
2. TEMÀTICA
Com he dit anteriorment La cansoneta lleu e plana, com a gènere, és un sirventès, doncs, adreçat a Ponç de Mataplana, amb la intenció clara de criticar aquest noble. Ho fa donant la volta a les qualitatsque defineixen la cavalleria: l'honor, la lleialtat, la força física, la valentia en la lluita, la cortesia amb les dames. Ho podem veure a tot el poema, però posaré uns versos d’exemple per a que no hi hagi cap dubte:
El braç no us val una figa,
sembla un cabiró de biga
i el porteu molt mal estès;
caldrien fregues d'ortiga
que el nervi us deixessin tes.
Aquests versos són els cinc...
1. CONTEXT
Al llegir aquest poema de Guillem de Berguedà em fa situar-me en un context històric o una època determinada: l’Edat Mitjana. Si ens fixem en la paraula “Marquès” trobem la clau; parla clarament de la noblesa i ens fa pensar en aquella societat de classes que era present en aquella època. La societat estava dividida en tres classesestamentals: la classe alta (noblesa, clergat), la classe mitjana (militars, professors) i la classe baixa ( obrers, pagesos). A més, exisitia el feudalisme, que consistia en que els nobles (que tenien moltes terres) contractessin a vassalls per a que cuidessin una part de les seves terres, ja que eren incapaços d’encarregar-se de totes elles. I per últim, m’agradaria destacar que a l’Edat mitjana lareligió era molt important i fins i tot, els centres religiosos actuaren com a focus de cultura.
En la literatura medieval hi podem destacar diversos gèneres. Per una banda, trobem la literautra èpica que es basa en la creació de cançons llargues, cantades posteriorment pels joglars i els trobadors. D’altra banda, podem destacar la lírica que lloa l’amor cortès en composicions fetes pelstrobadors; els herois miren de conquerir una dama amb la bellessa dels seus versos i els seus modals refinats. I per últim, i no per això menys important, la lírica popular, considerada si més no un dels gèneres més rics. Les composicions són breus i poden parlar de molts temes: de partença de l'ésser estimat, de goig per una cita, de sàtira dels poderosos, de cant a la natura, baralles o insults entrenobles o gent important (sirventès; el poema que comento és precisament d’aquest tipus i ho podem apreciar en aquests versos: traïdor de Mataplana ,tant farcit d'engany i obès.(versos 4 i 5))... I també caldria dir que la prosa culta, molt destacada també, tocaba temes religiosos o científics i la seva funció didàctica i el respecte a la fe cristiana són els trets principals.
El poema de Cançonetalleu i plana està escrit per Guillem de Berguedà (...1138-1192...), fill gran del vescomte de Berguedà. Es diu que era homosexual i es sap que posseïa el títol de vescomte de Berguedà i senyor de Madrona i Puigreig. No era, doncs, un trobador professional, sinó un noble que utilitzava la poesia com a arma política i al servei dels propis interessos. Lluità contra Ramon Folc de Cardona, al qualdonà mort, i va anar a viure a terres occitanes, on va conèixer el trobador Bertran de Born i la figura del rei Ricard Cor de Lleó. Tal com diu la seva vida, «va fer bons sirventesos on deia mal dels uns i bé dels altres, i es vantava de les dones que sofrien d'amor per ell. Li esdevingueren moltes aventures d'armes i de dones, i grans desventures». Com a senyor feudal del Berguedà, vaenfrontar-se al mateix rei Alfons I el Cast o el Trobador. Conservem trenta-una composicions poètiques del trobador, entre les quals destaquen tres cicles de sirventesos adreçats, respectivament, a Pere de Berga, Arnau de Preixens, bisbe d'Urgell, i el noble Ponç de Mataplana (home a qui va dirigit el poema que estic comentant). Utilitza el sarcasme i l'insult per atacar tant l'aspecte físic com elcomportament moral dels seus adversaris. La música que acompanya aquestes peces líriques acostuma a ser manllevada d'altres cançons conegudes a l'època, com és habitual en el gènere.
2. TEMÀTICA
Com he dit anteriorment La cansoneta lleu e plana, com a gènere, és un sirventès, doncs, adreçat a Ponç de Mataplana, amb la intenció clara de criticar aquest noble. Ho fa donant la volta a les qualitatsque defineixen la cavalleria: l'honor, la lleialtat, la força física, la valentia en la lluita, la cortesia amb les dames. Ho podem veure a tot el poema, però posaré uns versos d’exemple per a que no hi hagi cap dubte:
El braç no us val una figa,
sembla un cabiró de biga
i el porteu molt mal estès;
caldrien fregues d'ortiga
que el nervi us deixessin tes.
Aquests versos són els cinc...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.