Cap 1 ccpp

CAPÍTOL 1: LA MODERNITAT POLÍTICA
Les revolucions del s. XVIII als EUA i França = símbols de l'entrada a un nou món.
La Rev. americana inventà la democràcia representativa. La Rev. francesa va ser una ruptura política, malgrat que Tocqueville posà en evidència la continuitat social entre l'Antic Règim i la Revolució; va ser el moment de la naixença de la modernitat política.
Pero... què ésla modernitat política sinó l'elaboració d'una societat en la qual la ciutadania constitueix el fonament de la legitimitat política?
LA TRANSFERÈNCIA DE LA LEGITIMITAT
L'Art 3 de la Declaració dels drets de l'home diu: "El principi de tota sobirania resideix essencialment en la Nació".
Mentre que fins llavors, tot poder emanava del rei, des d'aleshores, la Nació és la font de sobirania i totsels poders, la manera de governar, venen de la voluntat de la nació.
Sobirà = individu que té el poder
Nació = conjunt de ciutadans jutjats per la mateixa llei
EL NOU ORDRE POLÍTIC
El nou cos polític format al s.XVIII es beneficiava de les tasques realitzades per les monarquies durant els anys anteriors, les quals havien construït al llarg dels segles un cos polític independent amb les sevesrespectives Institucions. La modernitat política es beneficià d’aquesta tasca i la perfeccionà transferint la legitimitat política del rei a l’individu.
Se separa l’esfera pública de la privada. L’àmbit col·lectiu, compartit i l’àmbit de l’individu, de la seva vida íntima. L’Estat no pot intervenir en l’esfera privada de l’individu.
Amb aquesta nova legitimitat els ciutadans deixaven de serindividus concrets, caracteritzats per les seves creences o orígens, i esdevenien iguals. Els ciutadans eres lliures, i s’afirmava la igualtat dels seus drets. No tots els membres de la ciutat eren ciutadans, només els “ciutadans actius”, però tots podien accedir a ser-ho. No tots podien participar políticament, només els ciutadans actius.
Amb aquest nou cos polític, el poder polític se separava del’Església (fou un procés gradual que va tardar el seu temps). Les Esglésies van resultar eliminades com a font de poder, atès que produïen conflictes religiosos entre individus i la religió forma part de l’esfera privada de l’individu, però seguien existint en aquesta modernitat política.

L'INDIVIDU I L'ORGANITZACIÓ DE LA SOCIETAR POLÍTICA
La sobirania del ciutadà ens porta a diversosdebats que entre 1789 i 1793 van revelar tensions entre la nova societat moderna:
Sobre els drets de l’home i del ciutadà (drets naturals i polítics)  Segons els jusnaturalistes, Locke, els drets del ciutadà (polítics) es dedueixen dels drets de l’home (naturals). Aquests insisteixen en la llibertat infinita de l’individu. El mes important són els drets de la persona, independentment de la societaten la que visqui. Per als altres, com Rousseau, és al contrari, atès que l’home no existeix fora de la societat que li confereix els seus drets, i atorga la prioritat a l’organització social insistint en una llibertat emmarcada per la llei.
Sobre els drets i deures Tots els drets que corresponen a un individu, també corresponen als altres, de manera que no es pot reclamar per a un mateix allòque no es pot atorgar als altres. Els deures neixen dels drets del ciutadà. Els deures de cadascú van lligats als drets dels altres. No cal afirmar deures, sinó drets, perquè implícitament tenir una llibertat implica tenir un deure i respectar aquesta llibertat en els altres individus.
Societat individualista  Primer l’individu, després la societat.

LA REPRESENTACIÓ
L’organització de lesinstitucions polítiques és un altre debat problemàtic. El ciutadà és un individu que només pot exercir la seva sobirania a través de les institucions i de les persones.
En l’antiguitat, el ciutadà exercia directament els seus drets i funcions, era successivament governant i governat; s’havia concebut la democràcia directa. En la societat moderna s’admetia alhora la democràcia directa i el sistema...