Capacitats físiques

CAPACITATS FÍSIQUES BÀSIQUES
. Tots els éssers humans naixem amb una sèrie de capacitats que ens permeten desenvolupar-nos com a persones.
. Les capacitats físiques bàsiques ens permeten fer moviments més bàsics i senzills, i a mesura que creixem aquestes capacitats també es desenvolupen.
1- LA RESISTÈNCIA
. És la capacitat del cos que permet mantenir un esforç físic durant un tempsprolongat.
1.1- CLASSIFICACIÓ DE LA RESITÈNCIA
L’ATP és la font d’energia per produir la contracció muscular i s’obté a través de les dos vies principals:
1.1.1- Vies anaeròbiques. Vol dir sense oxigen, és a dir, el múscul obté l’energia de substàncies que no necessiten l’oxigen per alliberar l’energia que acumulen.
Els múscul és sotmès a esforços molt intensos durant un breu període de temps.. Via anaeròbica alàctica: És la primera via energètica , en la qual l’ ATP s’obté a partir de la fosfocreatina, substància energètica emmagatzemada al múscul. Només es pot fer servir durant un màxim de 6 a 10 segons. Ex: esprint de 10m.
. Visa anaeròbica làctica: És la segona via energètica, quan les reserves d’ATP i fosfocreatina estan esgotades llavors utilitza els hidrats de carbonidels múscul per produir ATP. Aquest procés produeix àcid làctic, que, per acumulació en el múscul i en la sang produeix una gran fatiga muscular. Aquesta via té una durada de fins a 2 -3 minuts. Ex: cursa de 110 tanques.
1.1.2- Via aeròbica.
És la tercera via energètica, produeix energia amb consum d’oxigen a partir dels hidrats de carboni, i més tard dels greixos, no produeix ATP de maneraimmediata, sinó que tarda uns 3 minuts a completar-se. Aquesta via pot ser utilitzada durant períodes molt llargs de temps. Ex: una marató.
Com hem vist, les vies que aporten energia al múscul per produir el moviment no actuen de manera independent l’una de l’altra. És a dir, en començar qualsevol tipus d’exercici, l’organisme utilitza sempre la via anaeròbica , perquè és la més immediata, peròal mateix temps posa en marxa la via aeròbica, a partir de l’oxigen que entra a l’organisme a través de la respiració. L’oxigen que arriba al múscul permet eliminar l’àcid làctic generat al principi de l’esforç i produir l’energia requerida per la via aeròbica, que és la més eficient. Així , el treball pot allargar-se durant hores.
RESISTÈNCIA ANAERÒBICA
RESISTÈNCIA ANAERÒBICA ALÀCTICARESISTÈNCIA ANAERÒBICA LÀCTICA
Volum : 6’’ a 20-25 ‘’
Volum : entre 10’’ i 3’
Intensitat: entre 90-100% del màxim
Intensitat: entre 80-90%
Utilitza la fosfocreatina per obtindre ATP
Utilitza els hidrats de carboni per obtindre ATP
Ex: 10m.
Ex: 110 metres tanques
Freqüència cardíaca: màxima
Freqüència cardíaca: màxima

RESISTÈNCIA AERÒBICA
Volum : 3’ en endavant
Intensitat: entre 40-60%Ex: marató, etapa ciclista
Freqüència cardíaca: inferior a 170 p/min

1.2- SISTEMES D’ENTRENAMENT DE LA RESISTÈNCIA

Parlem d’entrenament al conjunt de pràctiques físiques regulars en el temps i orientada a obtenir més rendiment de les capacitats de l’organisme.

Paràmetres:
. volum: quantitat de treball , es pot expressar en metres, quilos, minuts o nombre de repeticions dels exercicis. Intensitat: qualitat de treball, s’expressa amb un percentatge del treball màxim que es podria realitzar ( % del pes màxim que es pot aixecar, amb la velocitat d’execució (x metres, x segons), amb la freqüència cardíaca ( pulsacions/minut), o amb la dificultat del treball ( inclinació del treball, escales , etc.).
FCmàx= 220-edat
. La recuperació o descans: La recuperació és una fase del’entrenament en la qual l’organisme es refà de l’esforç realitzat. La recuperació es produeix en els períodes de descans; en les pauses que hi ha entre les repeticions i les sèries d’exercicis ( recuperació immediata), entre les sessions d’entrenament ( recuperació pròxima), o després d’un període de sessions o temporada de treball.
La recuperació serà més llarga més curta segons la càrrega de...