Capitulo 117 Tirant Lo Blanch

CAPÍTOL CCXVII
Demanda de conort que fa Tirant a la princessa


__Lo piadós parlar porta ab si tristor als hoÿdors, en special en aquells que ab molta amor amen. E par-me a tot mon seny quelo vostre mal tinch yo sobre los meus ulls. E si tanta mercé me volia fer la celsitud vostra en fer-me part del mal qui us atribula o, almenys, dir-me la causa qui us fa plànyer, la mia ànima en aquestmón sentiria glòria. E lo que dich a la magestat vostra és perquè u conech en la alteració de la vostra cara, que só cert que és quítia de tota culpa. Necessària cosa és, si voleu que vixqua, quemudeu la vostra cara e que no siau desconexent vers mi. Per què us suplich, encara que de mi acabat remey no spereu atényer, almenys no porà ésser que algun útil no·n vinga a la vostra excel·lentpersona. E dexant la major part de mes paraules, perquè veig no tendria temps de poder-les recitar, solament diré la strema pena que lo meu cor en si porta, com no puch tot lo temps de ma penosa vida podercontemplar la vostra sobresingular bellea. Ara no só poch content en haver porrogat lo manament que per la magestat del senyor emperador me era stat fet que anàs al camp.
No pogué més retenirTirant que dels seus ulls no destil·lasen vives làgrimes. E conegué que la princessa mostrava enujar-se'n, e dix:
__Senyora, ab sobres gran treball, per no fatigar la altesa vostra, detindré dins mila strema passió que la mia atribulada ànima sent, que del carçre del tan atribulat cors se vol partir si ab pena tal té de viure. E si la magestat vostra se enuja de les mies atribulades paraules,asajaré ab enamorats serveys mudar la malvolença que en strem mostrau contra mi, mostrant alegrar-vos de la pena que·m veu passar e, noresmenys, no voler consentir que sol les mies mans toquen lesvostres vestidures. Aquest és lo premi que yo spere de ma benvolença? Puix axí és, en defensa de virtut me dexaré de viure, ab tot que us veya possehïdora de excel·lent corona de l'Imperi Grec per mos...