Característiques de l'economia durant l'edat moderna i transformacions per a la modernització econòmica del segle xix
L’Antic Règim és el nom donat durant la Revolució francesa de 1789 al període històric anterior, caracteritzat per una fèrria divisió de la societat en tres estaments (clergat, noblesa i poble), l’existència de privilegis i una economia eminentment agrària i de subsistència. Tot i amb això, progressivament, les viles i ciutats van agafantimportància, així com els seus habitants i professionals, donant lloc a una nova classe social, els comerciants, que es veuen afavorits pel comerç transoceànic amb la fundació de les primeres colònies a Amèrica, l’Àfrica i Àsia. Així doncs, és un conjunt de població que progressa econòmicament, però que no disposa, encara, de poder polític (el sistema imperant és l’absolutisme), la qual cosa provocatensions entre la centralització del poder i el respecte als privilegis de caràcter personal, estamental i territorial basat en jurisdiccions i furs. Als territoris de la Corona catalanoaragonesa, aquest conflicte es palesa en la Guerra de Successió i la derrota de 1714 amb la instauració dels Decrets de Nova Planta als diferents territoris catalans. Amb tot, aquest règim pateix una llarga agoniadurant el segle XIX, començant amb la Guerra del Francès de 1808, a la qual segueix la Constitució de Cadis de 1812, i finalment amb la mort de Ferran VII el 1833, quan es pot donar per acabada definitivament (malgrat l’ombra de la restauració i les guerres carlines del segon terç de segle).
A Catalunya aquesta època coincideix amb la decadència dels segles XV i XVI, després d’una etapa medievalesplendorosa, tant militarment com comercial. La consolidació del règim feudal arran de la sentència arbitral de Guadalupe comporta la possessió, per part de la noblesa i l’Església, del domini de dues terceres parts de la terra. Durant el segle XVI i la major part del XVII, les innovacions tècniques al camp són poques. Al mateix temps, les diferències socials entre els camperols i els pagesosbenestants, que havien pogut incorporar a les seves terres els masos rònecs, tendeixen a incrementar-se. Cada mala collita provoca una fam, tot afeblint la població i afavorint la difusió d'epidèmies. “La Catalunya de l’Alta Edat Moderna vivia essencialment de la producció agrícola i ramadera. La producció agrària estava marcada pel predomini dels cereals i, en menor grau, de la vinya i l’olivera.L’agricultura catalana dels segles XVI i XVII estava bàsicament dedicada a l’autoconsum amb una producció que garantia la pròpia subsistència dels camperols.”
Paral·lelament, però, s’inicia l’arribada de successives onades migratòries provinents de la Catalunya Nord des de mitjans de segle XVI. Aquesta tendència augmenta el segle XVIII. Aquesta és una primera característica que defineix el períodeestudiat, però que no pot entendre’s deslligada del canvi de paradigma que impliquen les noves formes d’entendre la propietat de la terra. El règim jurídic medieval dividia la propietat efectiva en dues. D’una banda, la propietat directa representa “la titularitat darrera que té aquell que l’ha cedida a llarg termini o a perpetuïtat”. Per l’altra, la propietat útil que “és la dels que l’han rebudadels propietaris directes en condicions que els permeten de disposar de la terra per a cultivar-la, arrendar-la o fins i tot vendre a un altre aquest dret d’explotar-la”. La propietat senyorial, doncs, transforma els camperols en quasipropietaris.
L’explotació familiar pagesa catalana es caracteritza per estar ben dimensionada, en règim de propietat o domini útil sota contracte emfitèutic....
Regístrate para leer el documento completo.