Característiques d'alguns poemes noucentistes

-Josep Carner com a poeta noucentista i el tractament simbolista:


AULET, Jaume, Estudi preliminar, dins CARNER, Josep, Supervivent d'un cant remot. Antologia poètica, Educaula, Barcelona(2011), p. 12-25.
AULET, Jaume, La revista "Catalunya" (1903-5) i la formació del Noucentisme, dins "Els Marges", núm. 30 (1984).
AULET, Jaume, Josep Carner i els orígens del Noucentisme, tesi doctoral(1989). (enllaç)
AULET, Jaume, L’obra de Josep Carner, Ed. Teide, Barcelona (1991), p. 31-107.
GUSTÀ, Marina, Josep Carner, dins MOLAS, Joaquim et ALIA, Història de la literatura catalana, vol. 9, Ed.Ariel, Barcelona (1987), p. 153-185.
Josep Carner va ser un personatge clau en la definició del que Eugeni d'Ors batejaria a partir de 1906 en el Glosari -publicat a la primera pàgina del diari "LaVeu de Catalunya"- amb el nom de Noucentisme.

Josep Carner va dirigir la revista literària quinzenal "Catalunya" (1903-5) i va col·laborar amb "La Veu de Catalunya" (1899-37).
Hi mostrà,respectivament, d'una banda, un deute envers la proposta de forma clàssica i fons cristià amb un propòsit antimodernista defensada per Josep Torras i Bages, consiliari d'artistes catòlics i bisbe de Vic,del qual Carner va publicar els escrits estètics:
«en la casa pairal del Catolicisme [el Vaticà] viuen l'esperit cristià i la forma clàssica, com per ensenyar que l'Art, com nou Adam, deu prendre de laterra de l'antiga gentilitat el cos, mes que l'ànima li ha d'infondre la divina influència cristiana.» "Catalunya. Revista literària quinzenal", núm. 31 i 32 (jul. i ag. 1904), p. XXVIII.
I del'altra, admirà i recollí un classicisme d'arrel parnassiana o simbolista/decadentista (veg. l'obra de Jean Moréas) i mostrà un considerable interès per les novetats literàries arribades via París, com ésel cas dels haikai japonesos. Cal dir que Torras i Bages ja havia trobat la fórmula que permetia als creadors confessionals aventurar-se en terrenys èticament reprovables des de l'ortodòxia...