Carles riba

Va estudiar Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, cosa que li va permetre adquirir una important formació hel·lenística. El 1916 es va casar amb Clementina Arderiu, a qui haviaconegut en uns Jocs Florals. Va treballar de professor de literatura a l'Escola de Bibliotecàries.
Va viatjar a Alemanya, on va estudiar sota la direcció de Karl Vossler a Munic (1922). Va completar laformació clàssica amb viatges a Itàlia i Grècia durant la dècada del 1920. En aquesta mateixa època va col·laborar amb Pompeu Fabra en l'elaboració del Diccionari General de la Llengua Catalana.
Vatreballar a la Fundació Bernat Metge, especialitzada en estudis clàssics i va passar a ser professor de grec a la Universitat de Barcelona el 1934.
Compromès amb el catalanisme i amb la II RepúblicaEspanyola, es va veure obligat a exiliar-se a Montpeller (França) després de la victòria franquista que va acabar amb el govern legítim republicà el 1939. A la localitat de Roissy-en-Brie‎ vacompondre un dels seus llibres més reconeguts, Les elegies de Bierville. Tant des de França com després d'haver tornat a Espanya el 1943, va continuar treballant en traduccions d'autors clàssics per a laFundació Bernat Metge, organisme que va arribar a dirigir després de veure's obligat a allunyar-se de la vida pública a causa de les purgues a la Universitat.
Fou el portaveu indiscutible delsintel·lectuals catalans en els congressos de poesia de Segovia (al qual fou convidat per Dionisio Ridruejo el 1952), Salamanca (1953) i Santiago de Compostela (1954). Després d'aquests simpòsiums, lacorrespondència amb Ridruejo mostra l'interès que la cultura catalana despertava entre els sectors més inquiets del panorama literari espanyol.
Traductor de Konstantin Kavafis, Friedrich Hölderlin, Edgar AllanPoe, Rainer Maria Rilke i Franz Kafka, a més dels clàssics grecs i llatins[1], es va dedicar també a la narrativa (relats infantils).
La seva poesia estableix la voluntat de tractar l'amor com a...